Vista del camí d'entrada al Monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat, on veiem l'antiga estructura de la porta i del campanar gòtic i les agulles de la muntanya al fons. A les planxes XX i XXV del Voyage pittoresque et historique… d'Alexandre Laborde, que recullen vistes del camí gran d'entrada i del jardí del santuari, podem veure aquest campanar molt semblant a com el dibuixa Delamare 21 anys després. El conjunt actual del Monestir és molt irregular, per l'adaptació al terreny i per les nombroses reformes i afegits construïts al llarg dels segles, sobre tot després dels danys patits a la Guerra del Francès. Les restes arquitectòniques antigues més importants són dues ales del claustre gòtic i la portada romànica de l'església del segle XII. Al revers hi ha diversos apunts d'embarcacions a llapis.
Aquest dibuix és un dels pocs dibuixos de Delamare que presentem que estan signats. Malgrat que allò que veiem a la imatge és una porta dins de la muralla, suposadament a prop del portal de Sant Antoni, encara que es difícil d'identificar, l'autor fa especial referència en la seva inscripció a la muralla del seminari; suposem, doncs, que aquest tram de muralla era conegut amb el nom del Seminari Conciliar de Barcelona, que en aquell moment estava situat a l'església de Betlem (entre 1772 i 1878), o bé fa referència al Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre, més a prop encara d'aquesta part de la muralla, on havia estat instal·lat el Seminari durant dos segles, des del segle XVI fins al 1772. Resulta curiós observar el pintoresquisme dels personatges, que Delamare repeteix en la major part de les composicions aquarel·lades més acabades, així com el soldat francès que fa guàrdia a la porta; hem de tenir en compte que encara que Barcelona, centre de la resistència a Catalunya durant “l'expedició espanyola” de l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, capitulà el 4 de novembre de 1823, restà ocupada per l'exèrcit francès fins el 1827.









