Mostrando 37 - 54 de 78
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia fue la pionera de la ilustración humorística feminista en nuestro país. Fue protagonista de la militancia feminista a finales de los años sesenta y en las décadas siguientes (colectivo ANCHE, 1975). Su trabajo y su posicionamiento coincidían así con el de artistas como Mari Chordà o también dibujantes como Montserrat Clavé. Fue redactora jefa de la mítica revista satírica Por Favor. Publicó en numerosas revistas y su obra alcanzó una gran popularidad. Su estilo se caracteriza por un trazo muy simple, elemental, pero que juega muy bien con los blancos y, aunque es mordaz y transgresor, manifiesta en ocasiones una suavidad amable y sensual. Es un trabajo eficaz desde el punto de vista expresivo y atrevido en su discurso, sin excluir cierta ternura que debe valorarse como posicionamiento.
Maternasis es el primer libro publicado por Núria Pompeia. La fecha es muy significativa y temprana, 1967 (editorial Kairós). La obra está concebida de forma unitaria, como un relato continuo magistralmente construido únicamente con imágenes que narra el proceso de un embarazo desde una perspectiva exclusivamente femenina. El intimismo y la crítica social se conjugan de forma simbiótica, plenamente coherente.
Se ofrece el conjunto de todos los dibujos que conforman el libro, más seis estudios previos descartados (total de 78 dibujos). Se trata de una obra clave en muchos sentidos: como inicio de la trayectoria de Pompeia, en el que define su estilo característico, mostrando un criterio experimental (especialmente en el uso del collage, de inspiración pop) que después se atenuaría, y al mismo tiempo como testimonio de una de las primeras expresiones de una mirada feminista sobre la maternidad.
El museo está interesado en incorporar la obra a sus colecciones por su calidad y significación histórica. Podría acompañar a otras obras de la misma cronología y orientación de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ayudando a recuperar la aportación de las mujeres a la vanguardia crítica de la segunda mitad del siglo XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.
Dibujo
Núria Pompeia va ser la pionera de la il·lustració humorística feminista al nostre país. Va ser protagonista de la militancia feminista a finals del seixanta i les dècades següents (col·lectiu ANCHE, 1975). El seu treball i el seu posicionament coincidia així amb el d'artistes com Mari Chordà o dibuixants també com Montserrat Clavé. Va ser redactora en cap de la mítica revista satíricaPor Favor. Va publicar a nombroses revistes i la seva obra va tenir una gran popularitat. El seu estil es caracteritza per un traç molt simple, elemental, però que juga molt bé amb els blancs i, tot i ser mordaç i transgressor, manifesta una suavitat amable i sensual per moments. És un treball eficaç des d'un punt de vista expressiu i atrevit en el seu discurs, sense excloure certa tendresa que s'ha de valorar com a posicionament.Maternasisés el primer llibre publicat per Núria Pompeia. La data és molt interessant i primerenca, el 1967 (editorial Kairós). L'obra està pensada de manera unitària, com un relat continu magistralment conduït només amb imatges que relata el procés d'un embaràs des de la perspectiva exclusivament femenina. L'intimisme i la crítica social s'hi conjuguen de manera simbiòtica, plenament coherent.S'ofereix el conjunt de tots els dibuixos que conformen el llibre, més sis estudis previs descartats (total de 78 dibuixos). Es tracta d'una obra clau en molts sentits: com a inici de la trajectòria de Pompeia, en el qual defineix el seu estil característic, tot fent prova d'un criteri experimental (especialment amb l'ús del collage, d'inspiració Pop) que després s'atenuaria, i alhora com a testimoni d'una de les primeres expressions d'una mirada feminista sobre la maternitat.El museu està interessat a ingressar l'obra a les seves col·leccions per la seva qualitat i significació històrica. Podria acompanyar a altres obres de la mateixa cronologia i orientació de Mari Chordà, Montserrat Clavé o Roser Bru, ajudant a recuperar l'aportació de les dones a l'avantguarda crítica de la segona meitat del segle XX.