Mostrando 1 - 8 de 8
Pintura
Esta pareja de animales con cuerpo de ave, patas de cabra y cabeza humana, formaba parte del friso decorativo que rodeaba la sala del monasterio de Arlanza, de donde también proviene el grifo que conserva el museo. Son sirenas pájaro, imágenes guardianas y protectoras que derivan de la Antigüedad clásica. A pesar de su aspecto afable, remiten a las tentaciones de los sentidos, al engaño y a los peligros de los vicios y la falsedad. La vistosidad de su aspecto las hizo muy decorativas y con frecuencia se encuentran representadas en el rico panorama artístico burgalés de los inicios del siglo XIII.Otros fragmentos del mismo conjunto se localizan en el Metropolitan Museum of Art de Nueva York y en el Fogg Art Museum de la Universidad de Cambridge, ambos en Estados Unidos.
Pintura
Del sis fragments de la decoració pictòrica de la sala d'Arlanza, el major és el d'un griu monumental que era situat a la paret de migdia, tocant a la finestra que s'hi obre (MNAC/MAC 40142). Aquest animal mitològic amb tors d'àliga i cos de lleó, d'aparença molt robusta en la seva plasmació pictòrica, té les urpes de les potes del davant posades vora el marc vertical de la finestra, com si la protegís de qualsevol intrús. Al seu darrera hi ha l'arbre de la vida, ple de fruits. L'arbre i el griu estan representats dins un rectangle delimitat interiorment, és a dir rere aquestes figures, per una àmplia franja verd fosc tot al volt d'un rectangle ocre. La part del cap del griu és obra de la restauració de Josep Gudiol, basada en fotografies antigues. Als altres murs de la sala hi havia altres animals, mitològics o reals, flanquejant les obertures en actitud similar. A més del griu, el MNAC posseeix el tors del gran quadrúpede que hi havia al mur de llevant, amb una construcció en cúpula rere seu. Els altres es troben en altres col•leccions.\nEl MNAC posseeix també un bocí del fris que hi havia sota aquests grans animals, concretament un parell de simis que s'estan barallant (MNAC/MAC 40143), que era situat sota l'arbre de la vida que hi ha rere el griu. Del mur nord el museu conserva la figura del castell (MNAC/MAC 40144), emblema de les armes de la casa de Castella, que hi havia al damunt de la porta de la paret septentrional, al costat esquerra del qual, ja a la paret del costat de la porta, hi ha una mena d'arbre estilitzat. Els altres dos fragments del MNAC són sengles carcanyols, un d'ells, amb una greca i una au (MNAC/MAC 411466), procedeix de la paret de llevant. L'au té el coll llarg i estirat cap endavant, amb el cap abaixat, per tal d'ajustar-se a l'espai disponible, molt estret, les potes també les té mig encongides sota el cos, una al davant de l'altra, com si s'estigués encaminant cap al centre de l'arc i s'encongís per poder-hi passar, la llarga cua enrera, en posició horitzontal. Al seu damunt hi ha restes d'una gran greca en perspectiva, que sembla que corria tot al llarg de la part superior del mur. Finalment, el darrer fragment que posseeix el MNAC, també d'un carcanyol però aquest de la paret septentrional i de l'esquerra de la finestra, conté decoració geomètrica i un animal fantàstic (MNAC/MAC 40145), el qual, també, per la posició del cos, del coll més llarg encara i amb banyes, i sobretot de les cames, llargues i encongides però en posició d'avançar, sembla que vulgui anar fins a la clau de l'arc. El cos d'aquest animal és el d'una gran au. Al seu damunt també hi ha restes del fris de la part superior del mur, geomètric en aquest cas format per una trama de quadrats posats sobre la punta, pintats de manera que donen sensació de perspectiva.
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33736/040142-000_18411.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [1]")
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33736/040142-000_18415.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [2]")
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [3]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33736/040142-000_18493.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [3]")
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [4]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33736/040142-000_18411_0.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [4]")
Pintura
La mayor parte de la pintura mural románica conservada es de temática religiosa, pero también podemos encontrar decoraciones de carácter cortesano o profano en grandes centros monásticos, como es el caso de San Pedro de Arlanza, en Castilla. Este fragmento proviene de una sala de carácter palatino de la llamada Torre del Tesoro, sobre la sala capitular, donde había representaciones zoomórficas inspiradas en el bestiario. Hoy vemos en estas pinturas un grifo, ser fantástico con cuerpo de león y torso de águila, en una actitud vigilante. El estilo de las pinturas de Arlanza se relaciona con otras obras hispánicas del 1200 de clara influencia de la miniatura inglesa, lo cual puede apreciarse en el refinamiento y la precisión de los motivos, combinado con su monumentalidad.
