Picasso va visitar l'aleshores Museu d’Art de Catalunya a principis de setembre de 1934, poc abans de la seva inauguració oficial. El museu exposava un conjunt de peces de Picasso de les col·leccions municipals, a les quals s’afegien les vint-i-dues obres seves adquirides al col·leccionista Lluís Plandiura. Va recórrer l’exposició amb el seu amic Joan Vidal Ventosa i els va acompanyar el director del museu, Joaquim Folch i Torres. Segons la premsa, Picasso va mostrar un interès especial per les sales d’art romànic, que va omplir d’elogis. L’endemà tornaria a França, de manera que aquella visita seria la darrera estada coneguda de Picasso al nostre país.
«Passant d’una sala a l’altra, Picasso, davant d’aquells fragments incomparables de l’art primitiu català, n’admirava la força, la intensitat i l’ofici, la seguretat de visió i execució, l’aplom i la convicció amb què la mà de l’artista ignorat havia expressat en aquells panys de paret les idees i els sentiments que li ocupaven l’esperit, i convenia sense vacil·lar que el nostre Museu romànic serà una cosa única al món, document imprescindible per als que vulguin conèixer els orígens de l’art occidental, lliçó inapreciable per als moderns,» crònica de la visita a La Publicitat.