Gaudí,

l'arquitecte

Comissariat per:
Miquel del Pozo i Alba Méndez

L’arquitectura d’Antoni Gaudí, més enllà de la bellesa que tots admirem i la forta simbologia que representa, dona resposta de manera eficient a qüestions bàsiques del dia a dia dels habitants dels seus edificis. En aquesta exposició, els arquitectes Miquel del Pozo i Alba Méndez posen en valor les solucions arquitectòniques que Gaudí va idear per tal de resoldre –des de l’origen de la forma- les necessitats constructives, estètiques i també funcionals de les seves obres. Connectant els objectes que va dissenyar, exposats a les sales del museu, amb els edificis que es poden visitar a Barcelona, us proposem un viatge per la seva arquitectura per descobrir que en les seves obres cap forma és perquè si. Benvinguts a Gaudí, l’arquitecte.

“Perquè un objecte sigui altament bell, és necessari que la seva forma no tingui res de superflu.”

Antoni Gaudí

Els camins de l’aire i la llum

L’aire i la llum són indispensables per viure. Gaudí, fixant-se en la natura, ho aplica als seus edificis. Quan es parla d’inspiració natural en la seva arquitectura es pensa moltes vegades en la forma de les coses i dels objectes, però la forma mai va deslligada de la funció. Davant del dubte, la pregunta que ens hem de fer és aquesta: la Casa Batlló té brànquies perquè la seva decoració vol evocar el món submarí o té brànquies perquè és un edifici que respira?

Porta de la Casa Batlló

Les portes
de la Casa Batlló

Aquesta porta té unes obertures a la part baixa que es poden obrir per deixar passar l’aire que faciliten la ventilació de la casa. Hi ha elements com aquests repartits per tota la casa que garanteixen que l’aire entri del carrer, circuli per tot l’edifici i torni a sortir pel pati interior. D’aquesta manera, la Casa Batlló respira com si fos un ésser viu.

◁   Porta de la Casa Batlló, passeig de Gràcia,43 (Barcelona). 1906, recuperació 1986. Fusta de freixe tallada, vidre catedral i elements metàl·lics. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

“Ventilació natural”

 
Antoni Gaudí
(*escrit al centre d’un full amb dibuixos per un exercici de l’assignatura de segon de Projectes, del curs d’arquitectura 1876-77)

Descobreix com l’aire i la llum traspassen aquests objectes de la col·lecció del museu dissenyats per Gaudí.

Ni dintre
ni fora

Hi ha dues maneres d’estar al món: dins, protegit de les inclemències, o fora, a la intempèrie. La forma de l’arquitectura determina com es produeix la relació (i la transició) entre el món exterior i l’interior de la llar. A l’obra de Gaudí, trobem espais interiors extraordinaris, tancats en si mateixos com mons autònoms, però també hi ha espais que estan entremig, entre la casa i el món. Com es pot viure dintre i fora al mateix temps?

Reixa de la Casa Pilatos de Sevilla. Antoni Gaudí (Reus 1852- Barcelona 1926). Cap a 1878-1879. 39,2 x 20,5 cm. Llapis grafit sobre paper. Adquisició de la col·lecció Casellas, 1911.

Gaudí dibuixa la Casa Pilatos

Fet en la seva època d’estudiant, aquest dibuix de la reixa de la Casa Pilatos de Sevilla ens mostra la mirada atenta de Gaudí cap a les solucions de l’arquitectura tradicional en el control i connexió de l’interior amb l’exterior. És un primer pas indispensable per la transformació posterior que en va fer.

◁  Reixa de la Casa Pilatos de Sevilla. Antoni Gaudí (Reus 1852- Barcelona 1926). Cap a 1878-1879. 39,2 x 20,5 cm. Llapis grafit sobre paper. Adquisició de la col·lecció Casellas, 1911. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Un moble, moltes funcions

No s’ha conservat la distribució del pis noble de La Pedrera, però aquest moble distribuïdor que podeu veure al Museu Nacional ens dona una idea de com devia ser l’interior. Tenia múltiples funcions, feia de banc, armari, arrambador o lleixa per objectes. I, a més a més, servia de vestíbul distribuïdor amb portes que donaven accés a diverses estances.

▽   Mobiliari del distribuïdor de la Casa Milà. 1909-1911. Obra cedida en comodat per la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, 2019. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Mobiliari del distribuïdor de la Casa Milà

“L’arquitecte és l’home sintètic, el que és capaç de veure les coses en conjunt abans que estiguin fetes”

Antoni Gaudí

Per Gaudí era tan important l’exterior com l’interior dels seus edificis, per això treballava fins l’últim detall dels mobles i altres elements decoratius.
Sovint, per fer-ho, col·laborava amb artesans de disciplines diverses.

Les formes de l’aigua

L’aigua és un element clau en el disseny de qualsevol edifici. Per una banda, cal recollir i conduir l’aigua de la pluja, i per una altra, cal emmagatzemar i distribuir l’aigua que surt de l’aixeta. La forma d’alguns dels elements més característics de l’obra de Gaudí –com la coberta de la Pedrera o la façana de la Casa Batlló- estan creats expressament per resoldre aquesta doble necessitat. Per cert, us heu preguntat mai d’on ve l’aigua que surt per la boca del drac del Park Güell?

Els terrats de Nova York i els de La Pedrera, dues maneres de col·locar els dipòsits d’aigua

△   Carles Fontserè (1916 - 2007). Panoràmica dels terrats del Soho. 1955-1968. Gelatinobromur de plata sobre paper baritat. 38,5 x 48,5 cm. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

△  Vista aèria del terrat de La Pedrera

“He cansat molt els que han treballat amb mi, procurant sempre millorar les coses, però no les he donades com a bones fins que m’he convençut que ja no les podia perfeccionar.”

Antoni Gaudí

Origen natural

El món natural és present a l’obra de Gaudí en moltes formes. Sovint, però, la inspiració és directa, gairebé una còpia, quan agafa les formes naturals i les trasllada a l’arquitectura, sense modificar-les ni dibuixar-les. Com ho faríeu per dissenyar el pom d’una porta sense dibuixar-lo?

Reixat de la Casa Vicens

Per fer la tanca del jardí de la Casa Vicens Gaudí va agafar una fulla de margalló de la finca i en va fer un motlle per poder-la reproduir de forma seriada en ferro. L’estructura en forma de palmera de la fulla és idònia per construir una reixa: la seva forma de palmera deixa passar el vent però impedeix el pas d’un intrús.

Reixat de dos batents per a la Casa Vicens. Antoni Gaudí (Reus, 1852 – Barcelona, 1926). Taller de Joan Oñós. Cap a 1883-1885. 235 x 254 x 28 cm. Ferro forjat i colat. Recuperació, 1986. Forma part de la mateixa sèrie que Gaudí dissenyà per a la Casa Vicens, carrer de les Carolines, 18-24, Barcelona. Procedeix de l'Escola Baldiri i Reixac, al Parc Güell, Barcelona. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Reixat de dos batents per a la Casa Vicens. Antoni Gaudí (Reus, 1852 – Barcelona, 1926). Taller de Joan Oñós. Cap a 1883-1885. 235 x 254 x 28 cm. Ferro forjat i colat. Recuperació, 1986. Forma part de la mateixa sèrie que Gaudí dissenyà per a la Casa Vicens, carrer de les Carolines, 18-24, Barcelona. Procedeix de l'Escola Baldiri i Reixac, al Parc Güell, Barcelona.

“L’originalitat consisteix en el retorn a l’origen.”

Antoni Gaudí

Ferm,
útil i bell

Segons Vitruvi, la bona arquitectura ha de complir una triple condició: ha de ser ferma, útil i bella. En l’obra de Gaudí, aquestes tres característiques estan tan ben entrellaçades que és difícil saber què va ser primer: les condicions materials, les necessitats d’ús o les aspiracions estètiques. Les maquetes funiculars que feia servir per projectar els seus edificis i el trencadís amb què recobria les superfícies són dos exemples paradigmàtics d’aquesta simbiosi entre funcionalitat, estètica i raó constructiva. Voleu saber com Gaudí decidia la bellesa de la seva arquitectura?

Sistema funicular

Gaudí buscava en les seves obres religioses estructures estables i sense contraforts. Per aconseguir-ho, projectava maquetes amb fils que penjava del sostre i jugava amb la llargada de les cadenes i bosses de perdigons per afegir-hi pes. Després feia una fotografia, la revelava i, després de girar-la, dibuixava sobre la imatge per treballar en el disseny de l’edifici.

Vista exterior de l'església de la Colònia Güell. Dibuix.

△  Vista exterior de l'església de la Colònia Güell. Dibuix. Cap a 1908-1910. 59,5 x 46 cm. Ingrés, 2017; adquisició amb el suport de La Caixa dins del Pla d’acció social de la Generalitat de Catalunya amb entitats bancàries, 2018. Mina de carbó i clarió sobre fotografia.

Maqueta de l’església de la Colònia Güell a l’estudi

△  Maqueta de l’església de la Colònia Güell a l’estudi.

Interior Església Colònia Güell

El mateix sistema també l'utilitzava per projectar l'interior dels edificis com en aquest dibuix on podeu veure, a sota, la fotografia de la maqueta.

Vista interior de l'església de la Colònia Güell. Dibuix. Cap a 1908-1910. 61 x 47,5 cm. Ingrés, 2017; adquisició amb el suport de La Caixa dins del Pla d’acció social de la Generalitat de Catalunya amb entitats bancàries, 2018. Mina de carbó i clarió sobre fotografia.

“El color és vida.”

Antoni Gaudí

Sabíeu que al Museu també hi podeu trobar exemples de trencadís procedents del Park Güell?

Trencadís Park Güell

Trencadís Park Güell

Peça de trencadís per al Parc Güell. Antoni Gaudí (Reus 1852- Barcelona 1926). Cap a 1903. 52 x 54 x 12 cm. Ceràmica vidrada sobre morter de pòrtland.

Colònia Güell
Trencadís Park Güell

Trencadís Park Güell

Colònia Güell

Peça de trencadís per al Parc Güell. Antoni Gaudí (Reus 1852- Barcelona 1926). Cap a 1903. 56 x 59 x 13 cm. Ceràmica vidrada sobre morter de pòrtland. ▷

Trencadís Park Güell

Trencadís Park Güell

Peça de trencadís per al Parc Güell. Antoni Gaudí (Reus 1852- Barcelona 1926). Cap a 1903. 54 x 57 x 12 cm. Ceràmica vidrada sobre morter de pòrtland.

Colònia Güell
AnteriorAnterior
SegüentSegüent

Conversa amb Miquel del Pozo i Alba Méndez

Miquel del Pozo i Alba Méndez són arquitectes i comissaris de “Gaudí, l’arquitecte”. Aquí dialoguen sobre el repte de l’exposició, explicar com Gaudí fa servir l’enginy constructiu per buscar el benestar físic i mental dels habitants dels seus edificis. I com va més enllà de la usabilitat introduint-nos al seu món i creant emocions i atmosferes. Això, ens expliquen, és la base de l’arquitectura.

Vols descobrir més obres de Gaudí?

Mobles, dibuixos, portes, peces de trencadís, paviments són algunes de les peces de Gaudí que podreu veure si visiteu el MNAC. Us convidem a seguir explorant l’obra d’Antoni Gaudí a la col·lecció virtual.

CONTINGUT EXTRA

Visites comentades a les exposicions

Eduquem per la pau. Activitats per a les escoles

Activitats programades als centres cívics de Barcelona

Propostes exclusives per als Amics del Museu

Nit del Museu Nacional, 3 de juliol