La guerra infinita

Antoni Campañà.
Les tensions d’una mirada
(1906-1989)


 
Comissariat:
Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas

Aquesta és la història desconeguda d’un fotògraf que ocultà conscientment cinc mil fotografies de la Guerra Civil en una capsa vermella. Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) ens revela la Catalunya del segle xx i els seus contrastos a través de la seva càmera. Fotògraf professional, artístic, fotoperiodista, ens ofereix una mirada polièdrica i sense pausa sobre la complexitat del segle xx. Una història de bellesa i domini tècnic en què, per sobre de tot, guanya la vida i l’ésser humà.

L’origen: «Perill: capses vermelles del pare»

A finals del setembre del 2018, el fill i el net de Campañà buiden el garatge de la casa familiar a Sant Cugat del Vallès abans d’enderrocar-la. Amagada entre les andròmines, troben una gran caixa de fusta plena de sobres amb fotografies i, al fons de tot, dues capses vermelles. En descobrir-les, les primeres paraules d’Antoni Campañà fill són: «Perill: capses vermelles del pare». L’advertència era encertada i la troballa, única.

Un sol autor
amb tots els registres
de la fotografia

La trajectòria professional de Campañà inclou tots els registres de la fotografia. Des del pictorialisme dels primers anys fins als nous corrents estètics d’avantguarda sorgits a Alemanya i a la Unió Soviètica. Picats, contrapicats i diagonals que, combinats amb temes clàssics o amb imatges de la Guerra Civil, consolidaran un estil propi que serà reconegut arreu del món.

«Em considero obligat a produir fotografies amb punts de vista originals i crec un deure mostrar al món la naturalesa tota ben resolta per la mà divina».

Antoni Campañà

1927 - 1936

Cercant
la bellesa

Amb només deu anys, Campañà agafa la primera càmera gairebé per casualitat, fent retrats al Balneari de Sant Hilari Sacalm i fotografiant esdeveniments socials a Sarrià.

El seu enamorament per la bellesa i per l’art de la fotografia és immediat i va molt més enllà d’una vocació de joventut. Després del contacte amb l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, l’any 1927, la fotografia es converteix per a ell en un impuls, un acte biològic per capturar la bellesa; la bellesa del seu temps, la de la quotidianitat, la del món rural i la de la nova modernitat que sorgia i que ho canviaria tot.

L’Agrupació
Fotogràfica de Catalunya

Fundada l’any 1923, l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya va sorgir espontàniament a partir d’un grup d’aficionats a la fotografia que es reunien per debatre sobre tècniques fotogràfiques seguint l’exemple de les societats fotogràfiques de Londres i París.

A Catalunya, l’AFC va ser un dels nuclis impulsors del pictorialisme, un controvertit corrent que reivindicava la fotografia com a obra d’art única, més enllà del simple registre de la realitat, a través de l’experimentació sobre la imatge amb tècniques i materials.

Durant el seu pas per l’AFC, Campañà serà un dels fotògrafs pictorialistes més prolífics i la seva obra serà reconeguda en salons i concursos d’arreu del món.

Grans mestres, grans amics

A l’AFC, Campañà s’envolta de grans mestres de la fotografia que acabaran sent grans amics. Eren un grup heterogeni de professionals liberals, metges i artistes que compartien les seves inquietuds i coneixements tècnics i reivindicaven la fotografia com a espai artístic on experimentar i expressar-se sense complexos.

Agustí Centelles

Agustí Centelles

Retrat d'Agustí Centelles. Antoni Campañà, 1935-1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El Grau de València, 1909 – Barcelona, 1985

 

Figura indiscutible del fotoperiodisme modern, és un dels fotògrafs catalans més universals comparat sovint amb Robert Capa. Les seves imatges impactants de la rereguarda a Barcelona, els combats dels Pirineus, el front d’Aragó i els camps de refugiats republicans són un testimoni imprescindible de la Guerra Civil.

Col·lecció en línia

Agustí Centelles
Claudi Carbonell

Claudi Carbonell

Barcelona 1891-1970

 

Fou membre fundador de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i és un dels grans representants de l’estil pictorialista. Es va especialitzar en la tècnica del bromoli aplicat a retrats, paisatges rurals i urbans i va obrir un taller de producció propi. Les seves, fotografies són de petit format centrades sobretot a Catalunya però també en llocs més exòtics com el Magrib.

Col·lecció en línia

Claudi Carbonell

Viaje alrededor del mundo. Claudi Carbonell, no datat. Dipòsit de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, 2003. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Emili Godes

Emili Godes

Barcelona, 1895-1970

 

La seva obra més emblemàtica són les fotografies sobre la natura. Microfotografies de gran format com ell les anomenava sobre plantes, insectes i artròpodes de gran realisme que consagren a Emili Godes com un dels grans representants de la Nova Objectivitat a Catalunya oposant-se al pictorialisme imperant en l’època. També va treballar professionalment en el món de la publicitat i el cinema.

Col·lecció en línia

Emili Godes
Joan Porqueras

Joan Porqueras

Barcelona, 1899-1969

 

A diferència dels seus contemporanis, la seva obra se centra en composicions urbanes. En destaquen les imatges sempre amb l’element humà com a referència, amb plans experimentals i efectes de llum, boires i ombres que confereixen a la ciutat un aire misteriós i irreal. Durant els anys vint i trenta va col·laborar en revistes especialitzades com Art de la llum, i fou premiat en diversos salons internacionals.

Col·lecció en línia

Joan Porqueras

Les goudronneurs (Els asfaltadors). Joan Porqueras, 1931. Dipòsit de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, 2003. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Joaquim Pla

Joaquim Pla Janini

Tarragona, 1879 – Barcelona, 1970

 

Metge de professió, l’any 1903 es va jubilar prematurament per dedicar-se a la seva passió fotogràfica. El doctor Pla Janini és un dels màxims exponents del pictorialisme català. Amb un domini extraordinari de les tècniques pigmentàries, la major part de la seva producció fotogràfica, sobre temes com la família, la religió o les natures mortes, la realitza en bromolis, bromolis transportats i fressons.

Col·lecció en línia

Joaquim Pla
Marcel Giró

Marcel Giró

Badalona, 1912 – Mira-sol, 2011

 

A l’inici de la Guerra Civil s’exilià a França i posteriorment al Brasil, on convertí la seva afició de joventut en la seva professió i obrí un estudi propi de fotografia a São Paulo. Fou un dels fotògrafs més importants del país i un dels impulsors de l’Escola Paulista. A més de ser al Museu Nacional d’Art de Catalunya, actualment les seves obres formen part de les col·leccions del Metropolitan Museum of Art i el MOMA de Nova York i del Museu d’Art de São Paulo (MASP).

Col·lecció en línia

Joan Porqueras
Otho Lloyd

Otho Lloyd

Londres, 1885 – Barcelona, 1973

 

Es va formar com a pintor en plena efervescència de les avantguardes europees i l’any 1916 es va traslladar a Barcelona amb la seva dona, l’artista Olga Sacharoff. El reconeixement que no va rebre mai com a pintor l’obtindria amb la fotografia, a la qual es va dedicar plenament entre els anys 1940 i 1950. Les seves fotografies de natures mortes, nus femenins, retrats i paisatges juguen amb la llum des d’una mirada molt personal i intimista.

Col·lecció en línia

Joaquim Pla
Pere Català

Pere Català

Valls, 1889 – Barcelona, 1971

 

La seva inquietud artística se centra en els aspectes teòrics de la fotografia, sobretot de la fotografia industrial i publicitària, de la qual va ser pioner a Catalunya. Especialment interessat en les teories psicològiques de la publicitat, va col·laborar habitualment amb revistes com Ford, Nova Ibèria i Art de la Llum i va participar en congressos, cursos i conferències. La seva tasca divulgativa el va convertir en una de les veus més influents de la propaganda publicitària i política.

Col·lecció en línia

Joan Porqueras
AnteriorAnterior
SegüentSegüent

«No solament els pintors diuen mentides», la tècnica del bromoli transportat

Revelar en paper de bromur de plata, blanquejar, entintar amb pigments a l’oli, netejar, premsar i finalment transportar la imatge a paper d’aquarel·la: l’intervencionisme sobre la fotografia per crear una obra única.

Un viatge de noces a la recerca de la Nova Objectivitat

Desembre de 1933. Campañà es casa amb Maria Capella (Barcelona, 1906-1999) i li proposa de fer el viatge de noces a Munic. La ciutat està totalment nevada i no serà precisament un viatge romàntic. Campañà vol veure amb els seus propis ulls l’Alemanya nazi i assistir als cursos del fotògraf i cineasta Willy Zielke. A l’Escola Nacional de Fotografia de Baviera connectarà amb els nous corrents estètics de la fotografia d’avantguarda, la Nova Objectivitat i la Nova Visió. Un viatge de noces que suposarà un punt d’inflexió en la seva producció artística.

Nach Berlin

Nach Berlin

Nach Berlin

Nach Berlin Antoni Campañà, 1933. Gelatina i plata sobre paper baritat. Arxiu Campañà

Valancennes

Valancennes

Sense títol [Valancennes]

Sense títol [Valancennes]. Antoni Campañà, 1933. Gelatina i plata, còpia moderna 2021. Arxiu Campañà

Un policia prussià

Un policia prussià

Un policia prussià

Sense títol [Un policia prussià s’inclina per interpel·lar amb un ciutadà]. Antoni Campañà, 1933. Gelatina i plata, còpia moderna 2021. Arxiu Campañà

AnteriorAnterior
SegüentSegüent

«Bon any 1936»

Aquest és el missatge d’una felicitació de Nadal que encara guarda la família de Campañà. El 1936 és sens dubte l’any més prolífic del fotògraf en què, sense saber-ho, va immortalitzar el darrer instant d’un món que s’esvaïa.

Aquell any viatja per Espanya fotografiant insaciablement tot el que passa al seu voltant. La vida rural als pobles d’Andalusia i d’Aragó, la Setmana Santa a Sevilla, la Patum de Berga, els castellers de Vilafranca, curses de cotxes, campanyes electorals i el retorn a Barcelona del president Companys o la mítica aturada de Ricardo Zamora a la darrera final de la Copa de la República, just un més abans de l’esclat del conflicte. Més que un bon any, aquell seria un any de contrastos.

Retorn de Lluís Companys

Retorn de Lluís Companys

Sense títol [Retorn de Lluís Companys]. Antoni Campañà, 1 de març de 1936. Gelatina i plata sobre paper baritat. Arxiu Campañà

Retorn de Lluís Companys
Aturada Ricardo Zamora

Aturada Ricardo Zamora

Aturada Ricardo Zamora

Sense títol [Aturada Ricardo Zamora]. Final Copa de la República, València. Antoni Campañà, 21 de juny de 1936. Gelatina i plata, còpia moderna 2021. Arxiu Campañà

Castellers de Vilafranca del Penedès

Castellers de Vilafranca del Penedès

Castellers de Vilafranca del Penedès

Sense títol [Castellers de Vilafranca del Penedès]. Antoni Campañà, maig de 1936. Gelatina i plata, còpia moderna 2021. Arxiu Campañà

Vestuari FC Barcelona

Vestuari FC Barcelona

Vestuari FC Barcelona

Sense títol [Vestuari FC Barcelona]. Antoni Campañà, 1936. Gelatina i plata, còpia moderna 2021. Arxiu Campañà.

Campanya electoral del Front Català d’Ordre

Campanya electoral del Front Català d’Ordre

Campanya electoral del Front Català d’Ordre

Sense títol [Campanya electoral del Front Català d’Ordre]. Antoni Campañà, febrer de 1936. Gelatina i plata, còpia moderna 2021.

AnteriorAnterior
SegüentSegüent

1936 - 1939

La capsa
vermella

La Guerra Civil tancada en una capsa durant vuitanta anys. Un tancament conscient de clixés que Campañà no va voler ensenyar ni tan sols als seus fills.

Com a fotoperiodista de guerra, la seva càmera esdevé una eina terapèutica per processar el trauma. En lloc de tancar els ulls a la nova realitat, els obrirà més que mai fotografiant cadàvers, bombardejos, barricades i destrucció. Tot amb la mateixa humanitat i els mateixos criteris estètics, sense amagar res, sense cap intenció ideològica. No és equidistància, és una pulsió biològica per captar l’instant, sigui de la bandera que sigui. La manipulació de les imatges vindrà després, i Campañà acabarà sent víctima dels peus de foto. Potser és aquest l’origen de la capsa vermella.

Miralls de memòria i desmemòria

La imatge tensionada

Una refugiada malaguenya amb el seu fill al braç acabada d’arribar a Barcelona l’any 1937. La fotografia de Campañà serà utilitzada i reescrita pel fotomuntador alemany John Heartfield (Berlín, 1891-1968) que convertirà l’Estadi de Montjuïc en els edificis derruïts pels bombardejos de Gernika. La mateixa por, el mateix desconcert, la mateixa desesperació manipulada en l’espai i en el temps. La universalitat tergiversada.

Sense títol [Refugiats de Màlaga a l’estadi de Montjuïc], febrer de 1937. Arxiu Campañà.

Die Volks-Illustrierte [Fotomuntatge de John Heartfield a partir d’una foto de Campañà]. Praga, 2 de juny de 1937. Archivo Lafuente.

1939 - 1989

Contradiccions
d'un segle

Acabada la guerra, cercar la bellesa deixa de tenir sentit. Campañà es disposa a viure la vida i opta per una escapada comercial i estètica: els esports, el turisme, el FC Barcelona, la construcció del Camp Nou i els cotxes de la SEAT.

El 1952 crea una empresa amb Joan Andreu Puig Farran, la primera a Espanya en produir postals turístiques de gran consum en color. Les seves imatges de costa i de muntanya s’escamparan per tots els racons del planeta.

I, mentrestant, la capsa vermella seguirà tancada al garatge de Sant Cugat, amagant la guerra infinita i totes les contradiccions del segle xx. Un cop oberta, tota la trajectòria vital d’expansions i tancaments de Campañà queda revelada.

Una nova mirada per a un nou temps

Entre els anys 1950 i 1970, Campañà retrata intensament els canvis econòmics, sociològics i urbanístics que es produeixen arreu de Catalunya i Espanya. És la tercera mirada de l’artista, la que tanca el cercle dels gèneres fotogràfics.

Construcció del Camp Nou

Construcció del Camp Nou

Construcció del Camp Nou

Sense títol [Construcció del Camp Nou] Barcelona. Antoni Campañà, 1955-1956. Gelatina i plata, còpia moderna 2021. Arxiu Campañà.

Aficionats a l’Estadi del FC Barcelona de les Corts

Aficionats a l’Estadi del FC Barcelona de les Corts

Aficionats a l’Estadi del FC Barcelona de les Corts

Sense títol [Aficionats a l’Estadi del FC Barcelona de les Corts]. Antoni Campañà, 1940 -1950. Gelatina i plata, còpia moderna 2021. Arxiu Campañà.

Jugadors del FC Barcelona de les Corts

Jugadors del FC Barcelona de les Corts

Jugadors del FC Barcelona de les Corts

Sense títol [Jugadors del FC Barcelona de les Corts]. Antoni Campañà, 1943-1944. Gelatina i plata. Arxiu Campañà.

La Molina, Cerdanya

La Molina, Cerdanya

La Molina, Cerdanya

Sense títol [La Molina, Cerdanya]. Antoni Campañà, 1944. Imatge digitalitzada de negatiu de 35 mm. Arxiu Campañà.

Modernitat mecànica i arquitectònica

Modernitat mecànica i arquitectònica

Modernitat mecànica i arquitectònica

Sense títol [Modernitat mecànica i arquitectònica]. Antoni Campañà, 1960-1964. Imatge digitalitzada de negatiu de 6 x 6 cm. Arxiu Campañà.

AnteriorAnterior
SegüentSegüent

Postals en color CYP

CYP (Campañà y Puig Farran) fou l’acrònim utilitzat per al pròsper negoci de les targetes postals amb seu al carrer Pelai de Barcelona. La producció va ser immensa. Una altra expansió fotogràfica, ara en color, d’un fotògraf total.

Postals en color CYP 01
Postals en color CYP
Postals en color CYP 02
Postals en color CYP
Postals en color CYP 03
Postals en color CYP
Postals en color CYP 04
Postals en color CYP
Postals en color CYP 05
Postals en color CYP
Postals en color CYP 06
Postals en color CYP
AnteriorAnterior
SegüentSegüent