Tot i que que el discurs dominant sobre l'art del segle XX ha fet de l'abstracció el tema principal, la modernitat també s'expressa a través de la figuració i el realisme. Això succeeix no només des de posicions renovadores o clarament avantguardistes, com és el cas del realisme màgic, la Nova Objectivitat o els realismes socials, sinó també des de posicions reaccionàries que, sota el lema antiavantguardista del «retorn a l'ordre», propugnen la tornada a un art lligat als temes de l'època, però sotmès a les regles acadèmiques.