A França i a països del sud d'Europa com ara Catalunya, el retorn al classicisme adopta uns trets particulars en el que s'anomena mediterraneisme. La idea que el Mediterrani grecollatí és l'autèntic bressol de la civilització i que la lluminositat, l'harmonia i el ritme que s'associen al classicisme són qualitats que envaeixen tota la societat, des de les elits fins a les capes més populars, constitueix una utopia de pacificació social que s'oposa a la societat de l'època, violenta i convulsa. L'escultura, directament associada a una imatge idealitzada de l'antiguitat i art plàstic per excel·lència, esdevé el mitjà preferit en aquest moment.