HAMADA/
ARTIGAS


 
Comissariat:
Ricard Bru

Els colors del foc

Hamada Shōji i Josep Llorens Artigas són considerats dos grans mestres de la ceràmica del segle XX. Tot i que la trajectòria i l’obra de tots dos va ser ben diferent, el respecte i l’admiració mútua ens permeten presentar per primera vegada en aquesta exposició una història d’admiració compartida. Tots dos eren coincidents en cercar el sentit innat de la bellesa i en atribuir a una tradició anònima i a les intuïcions l’origen de les seves obres: ceràmiques esmaltades i policromades amb els colors del foc i de la cendra. Tanmateix, l’amistat i el reconeixement entre Hamada i Artigas és alhora el reflex d’unes relacions artístiques inèdites viscudes entre Catalunya i el Japó a mitjan del segle XX. Aquesta exposició, per tant, a més d’esdevenir un homenatge a aquests dos grans ceramistes, és també una porta oberta per descobrir ponts d’unió i l’atracció fructífera entre dues cultures, entre l’art popular japonès i els artistes catalans.

Josep
Llorens
Artigas

1890-1980

«La forma és el suport de l’esmalt, i és a l’esmalt on xifro tota la meva capacitat creativa»

Josep Llorens Artigas (1892-1980) és considerat un dels grans ceramistes de l’Europa del segle XX. Artigas signava les seves ceràmiques, a vegades fins i tot les batejava amb noms poètics i suggerents, i va recórrer a formes universals i atemporals, sempre amb colors diferents i originals. La trajectòria en solitari d’Artigas, forjada als tallers de París, Barcelona i Gallifa, i la col·laboració amb artistes de renom com Raoul Dufy i Joan Miró, va ser reconeguda als principals museus i sales d’exposicions del món.

Hamada
Shōji

1892-1978

«L’important no és el nom, sinó que la ceràmica sigui bona»

Hamada Shōji (1894-1978) és considerat un dels ceramistes japonesos més destacats del segle xx. Declarat Propietat Cultural Important i Intangible (Tresor Nacional Vivent) pel govern del Japó l’any 1955, Hamada va ser un dels principals fundadors del moviment mingei i una figura clau en la recuperació dels valors de la tradició ceràmica japonesa. Hamada treballava i modelava les peces utilitzant un torn de mà, repetia formes i utilitzava un nombre reduït d’esmalts, que produïa en grans quantitats. Així mateix, l’honestedat i la humilitat amb què treballava el van dur a no signar mai les seves peces. Les ceràmiques de Hamada eren fruit de l’experiència i d’una tradició artesanal compartida, i també fruit del gran domini dels esmalts, del foc i de la terra.

Mas
el Racó

Art i natura

 

La seu de la Fundació Josep Llorens Artigas, va ser construïda l´any 1989 per  Joan Gardy Artigas en memòria del seu pare,  Josep Llorens Artigas. Tota la seva concepció serveix per recordar la seva obra i el seu treball i per fomentar les vocacions artístiques així com l'educació, la cultura i les arts. L'edifici va ser projectat per l'arquitecte nord-americà Bruce Graham i està pensada per realitzar-hi tota mena de treballs artístics: ceràmica, escultura, gravat o pintura.

 

Josep Llorens Artigas treballant al seu taller.


Testimonis
d'una amistat

Catalunya/Japó

«Entre artistes, si no són amics, és impossible treballar junts»

Joan Gardy Artigas

Artigas i Hamada es van conèixer a Anglaterra el 1952 i van tornar a coincidir una dècada més tard, aquesta vegada al Japó, en ocasió de les noces de Joan Gardy Artigas (fill de Llorens Artigas) amb Ishikawa Mako. Durant els anys seixanta, es van retrobar tant a Tòquio i a Mashiko com a Gallifa i a París.

A partir d’aleshores la relació personal es va intensificar fins al punt que el forn construït pels Artigas a Gallifa (Barcelona), el 1963, es va fer a partir de l’estudi del forn que Hamada tenia a la població japonesa de Mashiko. En aquest forn es van coure moltes de les peces d’Artigas i algunes de les obresfetes en col·laboració amb Joan Miró.

«En els forns japonesos la flama toca la peça i aixi la qualitat dels esmalts s'altera»

Joan Gardy Artigas

La bellesa de l'atzar

La ceràmica japonesa a Catalunya

El moviment mingei a Catalunya

L’any 1952, Josep Llorens Artigas va conèixer a Anglaterra al ceramista Hamada Shōji, que, juntament amb Bernard Leach i Yanagi Soetsu, van ser fundadors dels moviment mingei. Aquest moviment, sorgit cap a la dècada de 1920 per preservar i reivindicar l’artesania popular japonesa, promulgava la bellesa estètica, honesta i funcional dels objectes quotidians, i defensava les tradicions artesanals anònimes i compartides pel poble. A través de Hamada, Leach, Yanagi i Kawai Kanjiro, artistes catalans com Llorens Artigas, Eudald Serra i Joan Miró van tenir accés a l’esperit del moviment mingei. No en va, l’any 1950 Barcelona va acollir una de les primeres exposicions d’art popular japonès celebrades a Europa.

Eudald Serra

Els anys en què l’escultor Eudald Serra (1911-2002) va viure al Japó, entre el 1935 i el 1948, van ser clau per ajudar a difondre posteriorment el moviment mingei i l’obra de Hamada Shoji a Catalunya. Al Japó, Serra es va iniciar en l’art de la ceràmica i, de retorn a Barcelona, a partir de 1950 va començar a difondre la ceràmica i l’art popular japonesos. Dos anys més tard, Artigas i Serra es van unir per crear les ceràmiques AR-SE (1952-1955), un projecte per acostar-se d’una manera creativa a la pràctica promoguda pel moviment mingei: ceràmiques utilitàries i de baix cost que, sense esdevenir objectes d’ostentació, permetessin apropar la bellesa a la quotidianitat.

Joan Miró

Artigas i Miró tenien una visió de la creació artística amb molts punts de contacte. Un d’ells era, no nom.s l’estètica japonesa, sinó també una manera de pensar, de mirar i de sentir l’art que s’aproximava a les tradicions d’Orient; des del gust per la imperfecció de la natura i l’harmonia dels matisos, a l’estima vers l’accident.

©Fundación Juan March

Joan Gardy Artigas

Joan Gardy Artigas (1938), fill de Josep Llorens Artigas, va iniciar la seva trajectòria com a ceramista i escultor entre Gallifa i París. Interessat des de jove per la ceràmica japonesa, l’any 1962 va ser becat per viatjar al Japó amb l’objectiu de conèixer Hamada Shōji i els forns que tenia a Mashiko. Després de casar-se amb Ishikawa Mako aquell mateix any, els nexes d’unió de Gardy Artigas amb el Japó es van consolidar, i un dels primers resultats va ser la construcció al taller de Gallifa del forn anomenat Mashiko, fet a partir de l’estudi dels forns de Hamada. Al forn Mashiko de Gallifa és on es van coure, entre d’altres, algunes de les grans obres fetes en col·laboració amb Miró.

CONTINGUT EXTRA

Visites comentades a les exposicions

Eduquem per la pau. Activitats per a les escoles

Activitats programades als centres cívics de Barcelona

Propostes exclusives per als Amics del Museu

Nit del Museu Nacional, 3 de juliol