La presència d'«Orient» a la cultura i l'art burgesos de la segona meitat del segle XIX té dos motius. D'una banda, el seu descobriment coincideix amb les campanyes imperialistes de les potències europees, que colonitzen el nord d'Àfrica; de l'altra, un «Orient» fantàstic, molt diferent del real, es converteix per a l'imaginari europeu en el lloc on la passió, desapareguda ja a la metròpoli, encara és possible. Finalment, l'orientalisme, amb els somnis que evoca, esdevé un dels temes més comercials dels nous mercats de l'art.