L'artista modern defineix l'art com una religió –l'art per l'art– i a ell mateix com un inconformista contrari a les convencions de la societat burgesa, per bé que l'art forma una part essencial d'un mercat del luxe del qual els burgesos són els únics clients. En plena contradicció, la vida de l'artista es presenta com una vida bohèmia,  identificada amb la marginalitat de la societat. L'artista modern es mostra com a gitano –aquest és el significat original del terme «bohemi»–, rodamón o faranduler, i a la seva obra, hi representa ingenus, endevins o folls, éssers pretesament posseïts, com ell mateix, per la inspiració.