En comparació amb la pretesa llibertat del taller, on s’expressa el caràcter individual de l’artista, l’acadèmia es converteix, des de l’inici de la modernitat, en sinònim de l’encarcarament a què han arribat unes regles artístiques caduques i hipòcrites. A l’afectació abstracta de l’acadèmia, l’artista modern hi oposa la sinceritat subjectiva, i fa d’aquest enfrontament un dels seus principis. Tanmateix, la formació acadèmica continua essent la base de l’aprenentatge de l’artista modern, i el nu, dibuixat del natural o copiat d’un mitjà nou com la fotografia, l’exercici bàsic d’aquest aprenentatge.