Turner. La llum és color

20/05/2022

11/09/2022

Comissariat:

Dr David Blayney Brown, antic conservador en cap d’Art Històric Britànic de la Tate i conservador independent

Ubicació:

Sala d'exposicions Temporals 1

Material relacionat:

Programa de mà (pdf - 746 Kb) [1]

Programa de mà (pdf - 746 Kb)

0Introducció

Turner. La llum és color és la primera exposició que el Museu Nacional dedica a l’extraordinària obra de l’artista britànic Joseph Mallord William Turner (1775-1851). L’exposició és un viatge a través dels paisatges més atmosfèrics de l’artista, i reuneix més de cent pintures, aquarel·les, dibuixos i llibretes d’apunts de la col·lecció de la Tate. En una conferència llegida el 1818, Turner va pronunciar la famosa frase “La llum és, per tant, color”, que ha inspirat el títol de l’exposició i que insinua la devoció de l’artista per capturar aquesta força omnipresent.

Turner va elevar a la categoria de “gran art” l’estatus del paisatgisme, que fins aleshores havia estat considerat un gènere menor, desafiant les convencions i incorporant tècniques innovadores a les seves representacions al·legòriques de paisatges espectaculars i condicions meteorològiques. Avui dia, Turner és àmpliament reconegut com el millor pintor de paisatges del període romàntic gràcies al seu domini de la llum, el color i l’atmosfera, i a la seva habilitat per situar l’experiència humana en el gran món natural.

Des dels seus inicis en la dècada del 1790 fins a les seves obres climàtiques de mitjan i finals de la dècada del 1840, aquesta exposició explora la fascinació de Turner pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics. Les tempestes, els núvols, els arcs de Sant Martí, les boires, els focs i la lluna van ser motius recurrents, però el sol va ser, sens dubte, el seu tema preferit. L’exposició recorre el desenvolupament de les composicions de Turner des dels primers esbossos i els “inicis de color” exploratoris fins a les aquarel·les, els olis finalitzats i els gravats publicats. La selecció d’obres que es presenta revela com l’aquarel·la va ser fonamental en l’enfocament científic i alhora intuïtiu de Turner, i com li va permetre captar la intensitat de les forces de la naturalesa amb una precisió expressiva sense parangó.

La inspiració de Turner procedia sovint dels seus viatges per la Gran Bretanya i l’Europa continental. La composició dels paisatges es nodria de fonts variades, com ara l’estudi de les ciències naturals, la mitologia clàssica, la literatura, l’art, la poesia i la invenció tecnològica moderna. Entre la tradició i la innovació, entre els estudis a l’aire lliure i la feina al taller, entre la naturalesa i l’ideal, aquesta exposició presenta les diverses preocupacions que hi ha darrere de les creacions de Turner, amb tots els contrastos i les paradoxes. Les obres de Turner confronten l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que resulta tan impactant avui com ho va ser al seu dia per als seus contemporanis.

1Memòria, imaginació i síntesi

Les aventures de Turner per la Gran Bretanya i l’Europa continental van ser una important font d’inspiració per als seus quadres de paisatges.Tot i que preferia pintar al seu estudi, els dibuixos, els esbossos i les aquarel·les que feia a l’aire lliure constituïen una font de records preservats. Els emprava com a notes per a composicions creatives, que esdevenien elements del paisatge en la imatge final.

Turner sovint entrellaçava esdeveniments passats o històries mitològiques en els seus paisatges. Un exemple és El pont del Diable i el barranc de Schöllenen, un esbós fet per Turner durant els seus viatges pels Alps suïssos el 1802. El pont original va ser destruït en les batalles entre les tropes franceses i russes el 1799.Turner va emprar el pont reconstruït per visualitzar l’escena de la batalla, i hi va afegir representacions imaginàries de petits soldats i mules de càrrega, esquitxades al llarg del barranc escarpat. Això ajuda l’observador a percebre la gran escala del paisatge, tal com Turner ho devia viure.

Aquell mateix any, Turner també va visitar Grenoble. Les seves percepcions i records de la ciutat, i el pont que creua el riu Isère, es van combinar en quatre estudis del color que van donar lloc a una aquarel·la acabada cap al 1824. Aquesta sèrie il·lustra el procés pictòric de Turner, pas a pas, des de les primeres aquarel·les, de colors indistints i dissolts,fins a les darreres, en les quals emergeixen clarament els detalls, saturats de color.

Els mètodes de Turner per elaborar quadres d’exposició es poden veure en els esbossos a l’oli Ulisses burlant-se de Polifem i La separació d’Hero i Leandre, on es combinen records del paisatge mediterrani, quadres de Claude Lorrain i Nicholas Poussin, i la seva lectura de literatura clàssica traduïda.

2Creant l’escena

Els paisatges que formen el teló de fons de la pintura històrica de Turner sovint juguen un paper tan important com les figures representades a l’escena. Inspirat pel teatre, Turner va crear una sèrie de «telons de fons» que abraçaven des de mars turbulentes i tempestes fins a cims daurats i planes serenes.Emprava el cel,l’atmosfera i la topografia com a efectes teatrals o emocionals per evocar diferents estats d’ànim, que segueixen sent tan colpidors per als observadors d’avui dia com ho van ser per als seus contemporanis.

Els temes de Turner acostumen a aparèixer en els títols de les seves obres,cosa que proporciona un context clar per als quadres, com Bacus i Ariadna o Apullia cercant Appullus. Les figures d’aquests quadres eren sovint de caràcter mitològic, però també incloïen un elenc de personatges quotidians com agricultors, mariners, pescadors i soldats. Tot i que de vegades se l’ha criticat per no respectar la precisió de la representació figurativa en els seus quadres històrics, Turner va demostrar la seva habilitat i el seu domini tècnics tant de l’oli com de l’aquarel·la a través de les seves representacions exemplars dels elements naturals. Utilitzava tant la fal·làcia patètica com les accions dels mateixos personatges per transmetre la història dels seus quadres, la qual cosa significa que el paisatge jugava un paper central a l’hora de definir-ne la narrativa.

3Cara a cara amb la natura

A Turner li encantava observar la natura de primera mà i sovint feia estudis sobre el terreny,per intentar capturar l’atmosfera de l’entorn. En travessar el poble de Les Contamines en la seva primera expedició alpina, va pintar Les Contamines, a trenc d’alba: mirant cap a St Gervais i el Mont Blanc, on va representar una sortida del sol abans d’un llarg dia d’excursió. La vívida llum de l’alba és un senyal esperançador per al dia que comença i un mitjà útil per ressaltar l’escala de la muntanya que estan a punt de pujar. Les figures de l’esbós inclouen els companys de viatge de Turner, i una d’elles podria ser l’artista mateix.

En aquesta sala s’exposa una selecció d’aquarel·les en les quals Turner, ja sigui de manera literal o simbòlica, es va centrar en ell i la seva pròpia perspectiva del món. Tot i els artefactes humans que hi apareixen, aquests estudis d’aquarel·la mostren la insignificança i la petitesa de l’ésser humà en comparació amb la magnificència de la natura.

També hi ha altres obres que evidencien l’exploració de Turner sobre com la humanitat ha afectat i transformat el paisatge al llarg dels anys. Turner ho va observar en els seus viatges durant les dècades marcades per la Revolució Industrial. Alguns dels seus estudis més atmosfèrics donen testimoni del vapor, el fum i la contaminació provocats per la industrialització,cosa que va donar lloca noves formes de boira i efectes lumínics, com queda palès en els seus estudis d’aquarel·la, per exemple, Espigó ?, amb un vaixell de vapor a la mar a la llunyania.

4Llums i atmosferes

Turner afirmava que una vegada es va lligar al pal d’un vaixell durant una forta tempesta per pintar millor el fenomen de memòria. Tot i que aquesta història pot ser una invenció de l’artista,il·lustra molt bé el seu compromís amb la seva obra, ja que Turner sabia millor que ningú com plasmar sobre la tela efectes atmosfèrics extraordinaris.

Va viatjar molt per la Gran Bretanya i Europa per observar, de primera mà, paisatges sublims: des dels boirosos turons del Districte dels Llacs a Anglaterra i les perilloses muntanyes alpines fins a les bromoses llacunes venecianes i els horitzons infinits de Margate. En els seus viatges, la seva sensibilitat cap a la llum i l’atmosfera era aguda fins al punt de l’obsessió, i la immediatesa de l’aquarel·la s’adaptava bé a les seves necessitats. En desenvolupar les seves composicions en aquarel·la, el Reial Acadèmic Joseph Farington va escriure que «Turner no té un procés establert,sinó que juga amb els colors fins que aconsegueix expressar les idees que té al cap».

A mesura que la seva carrera avançava, l’atenció de Turner cap a la llum i l’atmosfera s’imposava cada cop més als elements topogràfics o escènics de les seves pintures, que, en els darrers anys, es van anar embolcallant de llum. Alguns dels seus estudis més elementals sobre la mar prescindeixen completament de les característiques costeres, i es converteixen en meditacions plenes de llum sobre la relació de l’observador amb el món exterior. Això és especialment cert en les seves últimes obres, en les quals Turner difumina deliberadament els detalls fins a tal punt que el món físic desapareix a favor d’un món més lluminós i intangible. Tot i que Turner no va presentar aquests estudis com a obres acabades, el fet que molts romanguessin al seu taller sense més adorns suggereix que estava satisfet amb el seu estat inacabat i purament atmosfèric.

5Sublimitat lluminosa

En aquesta sala es mostra l’interès de Turner pel poder sublim de la llum; els seus efectes evocadors i la capacitat de transportar l’observador cap a diversos estats emocionals de calma, alegria, drama, sorpresa i admiració. En les obres,veiem com la llum ajuda a formar i crear els colors que regeixen la manera com percebem la natura i el nostre entorn.

Els viatges de Turner, sobretot pels Alps, el van exposar a una sèrie de fenòmens naturals i elementals que van actuar com a catalitzadors de les seves creacions artístiques. Com molts artistes de la seva generació, es va inspirar en l’obra d’Edmund Burke Indagació filosòfica sobre l’origen de les nostres idees d’allò sublim i bell (1757), que explora el temor i l’admiració que desperten els grans paisatges i els poderosos elements de la natura.

Turner va llançar la seva pròpia «investigació estètica i filosòfica» a través de les seves pintures de paisatges, des dels escènics i històrics fins als topogràfics i naturalistes. La presència del sublim va esdevenir un fil conductor important en la seva obra, i en anys posteriors va adquirir una expressió més difusa i abstracta.

Turner sovint visitava llocs específics on la llum presentava qualitats distintives i peculiars.A Lucerna,Venècia i Margate, per exemple, l’aigua reflectant que interactuava amb la llum creava el que Turner considerava una bellesa molt especial. Es va obstinar a dominar els efectes de la llum, i la seva aplicació de la pintura experta i alhora experimental li va permetre aconseguir una lluminositat convincent, tant amb les aquarel·les com amb els olis.Aquests mètodes incloïen la curosa elecció del paper, el seu mètode singular d’imprimació de la tela i la seva tècnica de sobreposar i eliminar repetidament la pintura per crear un efecte borrós de dissolució i transcendència.

6La foscor és visible

Basant-se en els estudis de les teories del color d’Isaac Newton (1643-1727) i Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), Turner considerava que la llum i la foscor eren valors visuals i emocionals iguals en l’art i la natura. La sublimitat de la llum no podia existir sense la sublimitat de la foscor, i sovint les juxtaposava totes dues per crear un major impacte.

Turner emprava els colors blanc o negre en les seves formes pures amb moderació, i els reservava sobretot per a l’èmfasi emocional i visual. Una mescla de colors de tot l’espectre, des dels delicats i brillants fins als foscos, li proporcionava els efectes de color, llum i foscor que pretenia aconseguir.

Turner percebia les seves composicions pintoresques com entrellaçaments de llum i foscor. A l’obra Llac Buttermere, amb la part de Cromackwater, Cumberland, un xàfec (1798) utilitza els contrastos per evocar l’admiració de l’espectador davant la grandesa de la natura. El quadre es basa en un esbós en aquarel·la que plasma les condicions de calma i tempesta que tenien lloc simultàniament en el Districte dels Llacs a Anglaterra i que Turner, presumiblement, va presenciar in situ. En el seu quadern d’esbossos, va escriure la paraula black (‘negre’) a la superfície del llac. En combinació amb els efectes espectaculars de la llum, els tons molt foscos potenciaven l’estat d’ànim dramàtic del quadre.

Des de les primeres etapes de la carrera de Turner, la sublimitat de la foscor es representa en forma d’ominosos núvols de tempesta i aigües negres de tinta. Aquesta traça negra recorre tota la seva obra, i entra

sovint en conflicte amb l’home i inspira temor a l’espectador. Cap al final de la seva carrera, el sublim encarna formes cada vegada més elementals, però igualment fosques i ominoses. Un dia,Turner va dir «tant de bo tingués un color per fer-les encara més negres».

7El Sol és Déu

Es diu que, abans de morir, Turner va afirmar que «El Sol és Déu». Tot i que se’n desconeix el significat, el Sol va ocupar, sens dubte, una posició central en la seva obra. Va ser el seu tema més representat i apreciat, el «més bell dels éssers» o «font d’alegria», com ell deia.

Aquesta secció comprèn quatre olis i pretén ser un final triomfal per a l’exposició, que submergeix l’espectador en les teles resplendents de llum de l’última etapa de la carrera de Turner.

Turner seguia amb interès les darreres teories científiques relacionades amb la llum i el color, i aplicava els seus coneixements en els seus intents de pintar el Sol i replicar la seva energia. Va seguir els experiments òptics de Goethe, els escrits del qual inclouen un estudi de les postimatges, les taques de color que es produeixen a l’ull en mirar directament el Sol. A més d’inspirar-se en els efectes científics, també ho va fer en el poder simbòlic del Sol, recorrent a la mitologia clàssica i sovint fent referència al Sol en el vers poètic que acompanyava les pintures que exhibia a la Reial Acadèmia.

Alguns estudiosos han interpretat els seus sols com a autoretrats. A l’època romàntica, sovint es representava l’artista com un geni amb una capacitat creativa divina. Com que aquesta idea se solia il·lustrar amb el motiu del Sol, els quadres es podrien considerar una representació de la creativitat de Turner com a artista.

n00460_official_view.jpg [4]

Joseph Mallord William Turner, Llac Buttermere, amb la part de Cromackwater, Cumberland, un xàfec, exposat el 1798. Tate: Accepted by the nation as part of the Turner Bequest 1856

turner1.jpg [5]

Joseph Mallord William Turner, El Ponte delle Torri, Spoleto (cap a 1840-5). Tate: Accepted by the nation as part of the Turner Bequest 1856

turner-2.jpg [6]

Joseph Mallord William Turner, Lluna nova; o 'He perdut la meva barca, tu no tindràs el teu cèrcol'. Exposat el 1840. Tate: Accepted by the nation as part of the Turner Bequest 1856