Programa de mà (pdf - 732 Kb) [1]Programa de mà (pdf - 732 Kb)
Dossier de premsa (pdf - 13,4 MB) [2]Dossier de premsa (pdf - 13,4 MB)
Mey Rahola va ser una de les poques fotògrafes que va gaudir del reconeixement dels cercles fotogràfics catalans durant la II República espanyola. En un entorn encara rígidament patriarcal, va formar part de les dones de la seva generació que van entrar amb decisió en espais reservats fins aleshores als homes. Aficionada tant a la fotografia com a la vela, Rahola es va identificar amb l’ideal emancipador de la “dona moderna” i va desafiar els rols de gènere tradicionals. Oberta a tot, emprenedora, irònica quan calia, va practicar una fotografia moderna amb la qual va contribuir a renovar les maneres de veure un món en accelerada transformació.
Aquesta exposició és el resultat del rescat del seu arxiu i de la recuperació de la història d’una fotògrafa que va veure com la Guerra Civil i el posterior exili a França truncaven una carrera que tot just començava. Malgrat que el seu nom i la seva obra han restat oblidats durant més de vuitanta anys, Rahola va voler llegar una obra d’artista, ordenada i firmada que ara es presenta per primer cop en una exposició retrospectiva.
De pares empordanesos, Remei “Mey” Rahola de Falgàs va néixer a Lleó i va créixer a Madrid, tot i que passava els estius a Cadaqués. El 1921 es va casar amb el jurista i polític republicà Josep Xirau Palau, amb qui va viure a Sevilla i a Roma abans d’instal·lar-se a Barcelona, on cap al 1932 va començar a fer fotografies. De seguida va projectar la seva fotografia més enllà de l’afició domèstica. La seva obra va ser reconeguda a través de premis, exposicions i publicacions, en especial per part de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, la institució de referència de l’època.
Amb una mirada vitalista i expressiva, va formar part del grup de fotògrafs catalans que van adoptar alguns recursos visuals de les avantguardes fotogràfiques, com les composicions en diagonal, els motius descentrats, les perspectives en picat i contrapicat, i la recerca de noves formes i geometries a través de l’objectiu de la càmera.
El cop d’estat militar de 1936 i l’esclat de la Guerra Civil van capgirar un inici de carrera prometedor. Rahola va col·laborar puntualment amb la propaganda republicana, alhora que feia fotografies que incidien en les contradiccions de la guerra, com La cua del pa. La victòria franquista va forçar la família a exiliar-se a França, a Lió, on la seva experiència prèvia li va permetre professionalitzar-se com a fotògrafa i mantenir els seus durant els difícils anys de la Segona Guerra Mundial.
Amb el retorn de la pau, el 1945, Rahola va abandonar la vida professional i es va traslladar a Vaucresson, prop de París, des d’on va viatjar regularment i va fer una vida molt independent. La llibertat de l’aficionada, sumada a l’expertesa de la professional, va donar a les fotografies d’aquests anys una gran versatilitat estilística, entre la fotografia humanista, la fotografia de moda i un cert formalisme geomètric. Va fer fotografies fins que va morir, el 17 d’agost de 1959.
Les circumstàncies adverses de la història i la seva condició de dona, mare i esposa van condemnar Mey Rahola a un silenci immerescut i molt llarg, malgrat la seva passió continuada per la fotografia i la seva capacitat evident d’adoptar i renovar els llenguatges visuals del seu temps.