Una de les figures més rellevants del noucentisme català és Joaquim Sunyer (1874-1956), i és també un dels millors intèrprets d’una sensibilitat mediterranista que, de la mà d’Eugeni d’Ors, marcarà tota una generació d’intel·lectuals, literats i artistes. No obstant això, Sunyer també va connectar amb els grans moviments internacionals. En el catàleg s’analitza i es comenta una primera etapa de Sunyer vinculada a París i una segona, a Sitges, que finalitza quan l’artista atura la seva recerca, encara que no la seva producció, a partir del 1920 aproximadament. Per això, la catalogació d’obres se centra fonamentalment en les dues primeres dècades del segle XX.