La part m\u00e9s important de la col\u00b7lecci\u00f3 de pintura mural del museu es va reunir en una operaci\u00f3 duta a terme entre els anys 1919 i 1923. S’havia descobert que les pintures rom\u00e0niques de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Mur, al Pallars Juss\u00e0, s’havien venut i s’estaven arrencant del mur. Es va considerar que la resta de la pintura mural rom\u00e0nica catalana estava en perill. L’actuaci\u00f3 decidida de la Junta de Museus i de Joaquim Folch i Torres, aleshores director del museu, va capgirar la situaci\u00f3. Entre la tardor de 1919 i 1923, es van adquirir les pintures, es van arrencar del seu suport original, els murs de les esgl\u00e9sies, i es van traslladar a Barcelona, on es van fixar en un altre suport i es van preparar per ser exposades al museu.<\/p>\n\n\n\n
Gaireb\u00e9 totes les pintures murals rom\u00e0niques del museu es van arrencar amb la t\u00e8cnica de l\u2019strappo, \u00e9s a dir, nom\u00e9s es va extreure la capa pict\u00f2rica i es va deixar l\u2019arrebossat a la paret d\u2019origen. En el proc\u00e9s t\u00e8cnic de pintar damunt del mur al fresc els pigments s’apliquen sobre el mur damunt una capa de morter que encara est\u00e0 humida. Quan el morter s’asseca, els pigments cristal\u00b7litzen junt amb el morter. A Catalunya, els pigments m\u00e9s utilitzats en \u00e8poca rom\u00e0nica eren terres naturals d’origen pirinenc: hematites per al vermell o aerinita per al blau. en casos excepcionals se n’usaven d’importaci\u00f3, com ara el lapisl\u00e0tzuli i atzurita per al blau.<\/p>\n\n\n\n