: [POSSIBLE FALS] Placa de coberta d'un Evangeliari, presidida per una gran figura central de Crist, nimbada i flanquejada per les lletres alfa i omega, dins d'una mandorla, i encerclada per la representació del Tetramorf. L'aplicació de l'esmalt es realitza en el fons, amb predomini de blaus i les combinacions cromàtiques habituals en obres llemosines del voltant del 1200; els característics motius florals geometritzats (àsters), combinant parts esmaltades i d'altres en reserva, han fet considerar la peça dins la producció de l'anomenat "mestre dels àsters cisellats". Queden en reserva les figures, de notable qualitat gràfica i amb els caps en relleu d'aplic (no sempre correctes, com es percep en la maldestra torsió del cap del brau de sant Lluc).\n[POSSIBLE FALS]\nPlaca de relligadura presidida per la figura del Crist en Majestat dins d'una mandorla, assegut en una mena de tron de núvols estilitzats. Flanquegen el cap del Crist les lletres alfa i omega, mentre que la resta de l'espai de l'interior de la mandorla l'ocupen els motius florals circulars característics de la producció llemosina. Als carcanyols, la representació dels quatre animals simbòlics dels evangelistes: l'àngel i l'àguila al registre superior, i el lleó i el brau a sota, tots ells amb llibre excepte l'àguila de Joan, que amb les urpes sosté una filacteria segons és habitual. La figura del Crist és més aviat prima i estilitzada, amb voladissos pronunciats als genolls i a la màniga esquerra, la mà de la qual sosté el llibre tancat; la mà dreta beneeix.\nLes figures són en reserva mentre el fons queda completament esmaltat, amb evident predomini de tons blaus (lapislàtzuli). La paleta d'esmalts inclou també vermell en alguns espais destacats (el llibre o filactèria del Tetramorf; la creu del nimbe de Crist) i en la decoració de la mandorla i dels marcs superior i inferior, sempre combinat amb blau marí, blau clar i blanc. Als motius florals (o àsters) es combina un nucli central en reserva i cisellat amb cercles en verd-groc o turquesa-blanc. Finalment, s'usa turquesa a les franges que representen el tron de Crist i el pedestal semiesfèric on reposa els peus. Tant el cap del Crist com el dels quatre animals és en relleu d'aplic, segons recurs característic de l'obra de Llemotges. Destaca la posició lleugerament inclinada del primer, perquè en aquest tipus de peces és habitual una posició completament centrada. Per altra banda, el cap de l'àguila de Joan sembla desproporcionat (més gros) en relació als altres quatre animals, mentre que el cap del brau de Lluc mostra una posició evidentment forçada; la torsió antinatural sembla revelar que el cap s'ha aplicat senzillament invertit, tot prioritzant que l'esguard de l'animal es dirigís directement a Crist.\nTotes aquestes peculiaritats semblen indicar que es tracta d'una obra de producció ja seriada, a la qual s'han afegit els elements aplicats no sempre amb prou cura. Una datació al voltant del 1200 és convincent, tot assumint una possible distància cronològica amb peces similars però de resultats un xic més precisos i generalment datades en 1185-1195, com una placa semblant del Metropolitan Museum de Nova York (MD 17.190.783 -???). La definició dels motius florals ha permès de vincular-la a la producció de l'anomenat mestre «aux asters ciselés» definit per M. M. Gauthier.