La creu conserva la policromia del revers, amb l'Anyell de Déu pintat al nus central i el Tetramorf als extrems dels braços, representat amb forma antropozoomòrfica (cos humà i testa de l'animal simbòlic), amb la particularitat que els símbols del toro de Lluc i del lleó de Marc tenen bescanviades les inscripcions que els haurien d'identificar. L'Anyell duu nimbe, però no crucífer, i sosté la creu de la Resurrecció, que tenia els braços acabats en forma flordelisada (mig conservada), té banyes i un cos cobert de pèl, trets que el diferencien de la iconografia més habitual a l'època. L'àguila ocupa la tavella del braç superior de la creu. Se'n veu només el bust, vestit amb túnica i mantell, amb les ales desplegades i el cap de perfil; subjecta en alt i amb mà velada el llibre del seu evangeli. A l'extrem del braç inferior de la creu, de l'àngel de Mateu es representa de mig cos en amunt, amb el llibre que sosté en amunt, amb la mà velada, en senyal de reverència. L'altra mà, la dreta, la té alçada enlaire, com el rostre, que mira amunt. El toro de Lluc i el lleó de Marc es representen de cos sencer als extrems del braç travesser de la creu, el lleó a l'esquerra i el toro a la dreta, bé que les inscripcions que els identifiquen estan, erròniament, al revés, la de Lluc a l'esquerra i la de Marc a la dreta. A l'anvers de la creu es conserva només la capa de preparació que havia de rebre la pintura, on es conserva el dibuix fet amb punxó del que s'hi havia de pintar. Al nus central hi ha cercles concèntrics i un parell de traços molt separats, la qual cosa indica que el Crist crucificat havia de ser una talla exempta, incorporada a la creu. A banda i banda dels braços hi ha la Mare de Déu i sant Joan, aquest amb el posat típic de dol d'aguantar-se el cap amb la mà dreta. A la part superior hi ha el sol i la lluna i a l'inferior hi ha les mans junts alçades d'una figura que no s'ha conservat, que devia ser Adam alcant-se del sepulcre.