Com es pot apreciar, l’obra està plena de personatges, fins al punt de semblar caòtica, amb alguns individus a cavall i altres caminant. Es tracta d’una escena al aire lliure, on es poden apreciar muntanyes y vegetació a fons, així com una mena d’escalinata que potser pertany a un temple o un palau a la cantonada esquerra. Dins l'embolic de personatges, n'hi ha un que destaca, una dona que apareix coberta per un para-sol a la part esquerra. És això el que dóna sentit al tema de l’obra, ja que potser sigui la Reina de Saba amb el seu seguici. En concret, es representa el moment en què Saba marxa de Jerusalem després d'haver visitat al Rei Salomó (1 Reis 10: 1-13; i 2 cròniques 9: 1-12). En aquesta visita ella queda impressionada per la riquesa i la saviesa del monarca, i a més es dóna compte de què el Déu de Salomó es el Déu veritable, i llavors és quan la Reina de Saba es converteix al monoteisme i abandona als seus déus. Aquest canvi de religió podria explicaria la representació dels carros que hi ha representats al cel de l'escena, on, mitjançant una mena d'al·legoria, veiem com el Déu Amm de Saba es marxa i entra Jahvé. La tècnica amb què està executada l'obra és tremp sobre taula, té unes dimensions molt petites 16x26 cm, més un marc daurat, també de fusta, de 29x39x5'5 cm. D'autoria desconeguda. La datació s'ha fixat cap a l'any 1700.