Published on Museu Nacional d'Art de Catalunya (https://www.museunacional.cat)

Inici > Printer-friendly > Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d'un mite

Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d'un mite

19/03/2026
28/06/2026
Comissariat: 
Manuel Antonio Castiñeiras González
Ubicació: 
Sala d'exposicions temporals 1
0LA CREACIÓ D’UN MITE
El monestir de Sant Pere de Rodes és un monument únic en l’estudi de l’art romànic. La seva peculiar història contemporània, marcada per l’abandonament, la destrucció, l’admiració romàntica i la recuperació de la memòria patrimonial, l’ha convertit en mite. Emplaçat al Cap de Creus, en un vessant de la muntanya de Verdera sobre l’horitzó del mar Mediterrani, és un dels exemples més reeixits de la relació entre arquitectura i paisatge.
 
Un entorn, l’Alt Empordà, que Manuel Brunet va descriure com «un eix al·lucinant». Aquí va treballar l’escultor més genial, inclassificable i internacional del romànic català, l’anomenat Mestre de Cabestany, conegut sovint com el Picasso del segle XII. A Sant Pere de Rodes va emprendre la seva obra més ambiciosa: la portada occidental (c. 1160-1170), avui destruïda, que és el centre d’aquesta exposició. La seva producció, que imita l’art dels sarcòfags de l’antiguitat tardana i reaprofita marbres antics, es va posar al servei del prestigi de l’abadia empordanesa, construït sobre una ambició: convertir-se en una mena de segon Sant Pere del Vaticà. Primer, a finals del segle X, com un substitut del pelegrinatge a Roma i, més endavant, a la segona meitat del segle XIV, amb l’establiment d’un jubileu a imitació del romà.
1SOLITARI I DESERT: DESTRUCCIÓ, DISPERSIÓ I CONSCIÈNCIA PATRIMONIAL
A l’alta edat mitjana, el monestir de Sant Pere de Rodes va aplegar un important patrimoni territorial gràcies a les generoses donacions del comte d’Empúries, Gausfred, entre els anys 945 i 974. El nucli del seu domini corresponia als actuals municipis del Port de la Selva, la Selva de Mar i Llançà. També incloïa el drets de pesca sobre l’estany de Castelló, que a partir del segle XVIII es va anar dessecant. Encara que la decadència de l’abadia va començar al segle XV, les guerres amb França dels segles XVII i XVIII la van accelerar. Els saqueigs van comportar pèrdues importants, com l’espoli de la Bíblia de Rodes, que avui es conserva a la Bibliothèque nationale de France. Tanmateix, amb el trasllat de la comunitat benedictina a Vila-sacra (1798) i, posteriorment, a Figueres (1818), el monument i els seus tresors van quedar desprotegits. I és llavors que la portada del Mestre de Cabestany va ser vandalitzada, desmuntada i dispersada. Convertit enuna ruïna romàntica, el monestir no va començar a rebre una protecció efectiva fins a la seva declaració com a Monument nacional el 1930 i l’impuls de figures com Joan Subias Galter. Més recentment, els programes d’excavació, recerca i restauració duts a terme per la Generalitat de Catalunya a finals del segle XX van activar la recuperació i salvaguarda del conjunt monumental.
2SÚBDIT DE SANT PERE DE ROMA: EL MONESTIR DE RODES, LA TRANSLACIÓ DEL SAGRAT I LA CREACIÓ DEL MITE
El primer abat de Sant Pere de Rodes, Hildesind, va establir vincles molt estrets amb la Santa Seu. Va obtenir butlles papals per tal de protegir el monestir davant d’altres poders laics i eclesiàstics (974) i assegurar-se que esdevingués un lloc de pelegrinatge (979). Sobre aquestes bases es va desenvolupar una narrativa pròpia que, a través de l’art, les cerimònies, les relíquies i les llegendes posava de manifest la sacralitat i l’antiguitat del lloc, així com el seu vincle amb l’apòstol sant Pere i la Ciutat Eterna. D’aquesta manera, els pelegrins que no poguessin acudir a Sant Pere del Vaticà podien obtenir a Rodes les mateixes indulgències. Es deia que les relíquies «petrines» que atresorava l’abadia havien arribat miraculosament en un vaixell des de Roma a inicis del segle VII. I, des de mitjan segle XIV, s’instaura un jubileu, a imitació de l’any sant romà, quan la festa de la Invenció de la Santa Creu (3 de maig) queia en divendres. A l’època moderna, aquesta celebració incloïa l’obertura d’una porta santa a la galilea o atri, l’espai on s’aixecava, a l’interior, la portada del Mestre de Cabestany (c. 11601170).
 
Aquesta portada, pel reaprofitament de marbres antics, el protagonisme de sant Pere i la presència de la barca com a metàfora de l’església, expressava la mateixa voluntat antiquitzant i d’adhesió a Roma. D’altra banda, el fet que la galilea fos un espai cerimonial i funerari explica que moltes imatges i inscripcions facin ressò de rituals pasquals i purificatoris seguint el usos benedictinocluniacencs.
3MARBRES, SPOLIA I ROMÀNIC: EL MESTRE DE CABESTANY I EL SEU TEMPS
La creació de la figura del Mestre de Cabestany és obra de l’historiador català Josep Gudiol i Ricart. En un article publicat l’any 1944, el presenta com un escultor romànic extraordinari, que es caracteritza pel gust per les figures monstruoses, la deformació, un cànon extravagant i unes composicions desorganitzades. La historiografia catalana i internacional li va anar atribuint, com a artista anònim i itinerant, un conjunt d’obres escampades per l’arc del Mediterrani occidental, que va des de la Toscana a Navarra, passant pel Llenguadoc i Catalunya. També s’ha destacat que la inspiració directa del seu art en sarcòfags tardoromans li hauria permès crear un art original, i això li ha valgut el sobrenom del Picasso del segle XII. Els misteris sobre la seva formació i trajectòria, la seva presència a Rodes reutilitzant marbres antics de Carrara i del Proconès, i els dubtes que alguns autors han expressat sobre l’existència d’aquest mestre i el seu radi d’acció, han contribuït encara més a fer créixer el mite. Així, tant el Mestre de Cabestany com Sant Pere de Rodes s’han convertit en dos dels temes més universals de l’art romànic català.

1._mestre_de_cabestany._cap_de_sant_pere_procedent_de_sant_pere_de_rodes._museu_del_caste.jpg [1]

Mestre de Cabestany, 'Cap de sant Pere procedent de Sant Pere de Rodes'. Museu del Castell de Peralada.

2._mestre_de_cabestany_relleu_de_la_aparicio_de_crist_als_seus_deixebles.jpg [2]

Mestre de Cabestany. 'Aparició de Jesús als seus deixebles al mar', segon terç del segle XII. Museu Frederic Marès. ©Foto: ArtWorkPhoto.eu.

3._antoniazzo_romano_la_navicella_di_giotto.jpg [3]

Antoniazzo Romano, 'La Navicella di Giotto', s. XV. Avignon, Musée du Petit Palais. © GrandPalaisRmn / René-Gabriel Ojeda.

4._agnus_dei_galilea_de_la_abadia_de_cluny.jpg [4]

'Agnus Dei, galilea de la abadia de Cluny', segona meitat del segle XII. Cluny, Musée d’Art et d’Archéologie. © Philippe Berthé / CMN Dist. SCALA, Florence.

6._vista_de_linterior_de_lesglesia_de_sant_pere_de_rodes_amb_runes_sobre_el_terra_192.jpg [5]

Vista de l’interior de l’església de Sant Pere de Rodes, amb runes sobre el terra (1925-1939). Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans, Fons Joan Subias i Galter.

8._sant_pere_de_rodes_vista_aeria.jpg [6]

Vistes aèries del Monestir de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva, Alt Empordà).
Activitat a l'entorn de l'exposició
19/03/202619/03/2026

Fragments de la memòria. El Mestre de Cabestany a Sant Pere de Rodes [7]

[7]
Activitat a l'entorn de l'exposició
28/03/202604/04/202611/04/202625/04/202602/05/202609/05/202616/05/202623/05/202630/05/202606/06/202613/06/202620/06/202627/06/202625/02/2026

Visites comentades a l'exposició 'Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany: la creació d’un mite' [8]

[8]
Activitat a l'entorn de l'exposició
25/04/202625/04/2026

Les claus de l’exposició ‘Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany’ [9]

[9]

Links
[1] https://www.museunacional.cat/ca/file/1mestredecabestanycapdesantpereprocedentdesantperederodesmuseudelcastejpg [2] https://www.museunacional.cat/ca/file/2mestredecabestanyrelleudelaapariciodecristalsseusdeixeblesjpg-0 [3] https://www.museunacional.cat/ca/file/3antoniazzoromanolanavicelladigiottojpg-0 [4] https://www.museunacional.cat/ca/file/4agnusdeigalileadelaabadiadeclunyjpg [5] https://www.museunacional.cat/ca/file/6vistadelinteriordelesglesiadesantperederodesambrunessobreelterra192jpg [6] https://www.museunacional.cat/ca/file/8santperederodesvistaaeriajpg [7] https://www.museunacional.cat/ca/activitats/fragments-de-la-memoria-el-mestre-de-cabestany-sant-pere-de-rodes [8] https://www.museunacional.cat/ca/activitats/visites-comentades-lexposicio-sant-pere-de-rodes-i-el-mestre-de-cabestany-la-creacio-dun-mite [9] https://www.museunacional.cat/ca/activitats/les-claus-de-lexposicio-sant-pere-de-rodes-i-el-mestre-de-cabestany