La pintura sobre taula de Pietro da Rimini i Taddeo Faddi, encara pintors medievals, inicia un recorregut que travessa el Quattrocento [1] i el Cinquecento [2]. La serenitat de la Mare de Déu [3]de Fra Angelico i la Nativitat [4] de Bernardino Butione mostren l'evolució de l'art italià fins a Tiziano, qui en marca la culminació a les sales del museu amb la Mare de Déu amb Nen [5] i el Retrat d'Antonio Anselmi. [6]

Seguim cap al barroc europeu: La presentació del Nen al Temple, de Ludovico Carracci, deixa pas a la Mare de Déu i el Nen amb santa Isabel i sant Joanet [7], de Rubens. Velers [8]de Ruysdael és testimoni del naixement del paisatgisme holandès del segle xvii. La Santa Marina de Zurbarán i l'estudi-retrat de Mariana d'Àustria, del taller de Velázquez, fan present la pintura del Segle d'Or espanyol.

Al segle xviii els venecians Tiepolo, Piazetta i Canaletto van ser els autors de la millor producció a la ciutat de la llacuna. La família Thyssen- Bornemisza, però, també es fixà en l'intimisme d'Amorosi i el caràcter social de Tres captaires [9], de Giacomo Ceruti. Finalitza aquest repàs a sis segles d'art l'imprescindible espai dedicat als artistes septentrionals del segle xvi, amb retrats i obres religioses de Cranach, Wertinger, Mielich i Apt.