Potser el moment més significatiu de la síntesi de totes les arts sota el domini de la propaganda durant la Guerra Civil [1] –que ho és també del compromís dels artistes espanyols amb la República–, és el del Pavelló de la República Espanyola [2], construït a l'Exposició Internacional de París [3] del 1937. Dissenyat per Josep Lluís Sert [4], contenia, a més del Guernica [5]de Pablo Picasso -s'exposava al públic per primera vegada-, fotomuntatges i fotomurals de Josep Renau [6], entre d'altres, i obres tant d'artistes d'avantguarda –Joan Miró [7], Juli González [8], Alberto [9] o Alexander Calder [10]–, com de molts altres de menys coneguts i més tradicionals, però no menys necessaris.