Eveli Torent (Badalona, 1876 – Barcelona, 1940) va ser un artista de personalitat i trajectòria particulars. Els seus inicis van estar fermament lligats a les inquietuds que van sorgir del prodigiós moviment modernista. De formació més autodidacta que acadèmica, la seva obra pictòrica va ser premeditadament coral en forma i factura. Hàbil dibuixant, també va deixar la seva empremta en l’àmbit de la il·lustració.

 

De caràcter emprenedor, no exempt d’ambició, es va instal·lar a París el 1901 i aviat va participar assíduament en els reconeguts salons artístics de la ciutat. Es va relacionar amb cercles intel·lectuals de tarannà contestatari alhora que alternava amb la societat benestant parisenca, que s’interessava per la seva obra costumista i retratística, gèneres en els quals es va especialitzar.

 

El 1914 l’artista va viatjar a Nova York, per continuar el seu treball creatiu i es va vincular a la maçoneria. Va retornar a Barcelona el 1921 i va encetar un nou capítol professional i vital marcat per la docència, el ferm compromís filantròpic i les estades a la Torre d’en Rovira, a Eivissa, reconvertida en un singular i atractiu museu de visita i culte humanista. La repressió a la maçoneria instigada pel franquisme va suposar la seva entrada a la presó i la seva mort poc després de ser alliberat.

París acollia Torent el 1901. L’artista aviat s’iniciaria en els emblemàtics salons artístics, on va participar regularment fins 1913. El gener de 1903 va exposar per primer cop a la galeria Berthe Weill al costat d’uns joves Raoul Dufy i Jean Metzinger. A la ciutat va fer amistat amb l’escriptor anarquista Laurent Tailhade que el va introduir en el seu cercle intel·lectual i artístic. Junts van fer un viatge per la Bretanya del qual sorgiria una notable col·lecció de pintures i il·lustracions.

 

La producció de Torent, però, es va adreçar cap al retrat i el costumisme, gènere amb què va assolir notorietat amb una obra que bascula entre la singularitat i la reiteració. Com a il·lustrador va publicar els seus treballs a revistes tan cèlebres com ara L’Assiette au Beurre, Le Rire i La Vie Parisienne.

Torent adquiria el 1922 una torre de defensa a Eivissa, la Torre d’en Rovira. L’edificació s’erigia en un paratge tan idíl·lic com de difícil accés, però molt adient a la filosofia vital de l’artista. Va instal·lar al seu voltant un peculiar parc monumental amb al·legories maçòniques i un museu arqueològic.

 

Aviat, l’indret esdevindria un lloc de visita recomanada per a illencs i nouvinguts curiosos, que el propietari rebia amb tota cortesia i cerimònia, convertit en el Califa des Palleret. L’artista es va involucrar en les entitats locals i va formar part de la Colònia Eivissenca de Barcelona, que fomentava l’apropament dels pobles d’Eivissa i de Catalunya. La relació amb els habitants de l’illa es fa ben visible en un conjunt de dibuixos improvisats que reflecteixen la seva quotidianitat i cultura.