En aquesta obra, una de les més representatives de l’època de joventut de Salvador Dalí, l’artista deixa de banda la preocupació per la composició i el color i inicia una etapa que es pot considerar un dels períodes més equilibrats de la seva producció artística, tot i que, segons conta ell mateix, va ser una etapa viscuda de manera exaltada i frenètica.

En aquest dibuix, el pare, representat de tres quarts assegut de perfil mirant a la dreta, recorda la mateixa figura del retrat a l’oli que Dalí va pintar uns mesos més tard, també conservat al museu. Arriba a una depuració de la línia, que es fa palesa en el detall dels rostres, que treballa amb gran delicadesa, particular manera de fer que més endavant, i ja per sempre, caracteritzarà les seves obres surrealistes.