Com a la majoria de les natures mortes, la disposició de la cistella i els fruits sembla casual, però la composició està estudiada. Hi ha dos factors que hi incideixen. Un és relativament habitual: una cistella que domina l'eix del quadre. L'altre és més innovador: un fons obscur que contrasta amb la forta il·luminació i el color de la fruita i les fulles. Per les característiques formals, l'obra s'havia considerat pintada a Sevilla en la dècada dels anys 40 del segle XVII. L'atribució a Juan de Zurbarán es basa en les enormes analogies d'aquest quadre amb una altra natura morta conservada a Finlàndia, una de les úniques tres obres signades per l'artista.