Togores, que a París va comptar, des de 1921, amb el suport decidit del principal marxant dels cubistes, Daniel-Henry Kahnweiler, va mostrar al llarg de la seva dilatada trajectòria un posicionament estètic que cavalcava entre la tradició i la modernitat. Noies catalanes reflecteix un retorn al classicisme mediterrani propi del noucentisme més genuí, fruit de la seva relació amb Arístides Maillol, al mateix temps que no renuncia a una certa influència del realisme de la Nova Objectivitat alemanya.