Aquesta obra és una rèplica del quadre que el 1515 estava a la col·lecció dels Gonzaga a Màntua, i que avui està al Museu del Louvre. Es tracta d'una de les millors creacions de la joventut de Ticià. L'argument tracta d'una jove que es pentina amb l'ajuda de dos miralls que sosté un home. S'interpreta com una al·legoria de la Bellesa vanagloriant-se mentre es dol de la seva efímera existència, un erotisme tenyit d'intenció moralitzadora. També hi ha qui opina que pot ser la representació d'un sonet de Petrarca, on es descriu el triangle amorós entre l'estimada, el mirall i l'amant, i com aquest últim té enveja de l'objecte, doncs, és aquest qui rep la mirada de l'estimada.