L'escultor Juli González aprengué el seu ofici al taller de metal·listeria que el seu pare tenia a la rambla de Catalunya. Instal·lat a París des del principi del segle XX, es dedicà a la pintura i a l'orfebreria, i no fou fins a la fi dels anys 1920 que optà definitivament per l'escultura i esdevingué figura cabdal de les avantguardes europees. Estimulat pels seus amics Picasso i Gargallo, però gràcies sobretot al seu treball, va crear un llenguatge escultòric propi, fruit de la seva experimentació formal amb el ferro. "Natura Morta II", mostra la seva capacitat de combinar de manera magistral la matèria i el buit i per extreure insospitades possibilitats expressives d'una simple planxa de ferro.