L'establiment d'Alfons el Magnànim a Nàpols, després de conquerir la ciutat, va condicionar els seus gustos artístics. El monarca va convertir-se en un actiu mecenes. Entre els artistes que van treballar per al rei destaca il Pisanello, impulsor de les primeres medalles italianes, i Paolo de Ragusa, que va arribar a Nàpols el 1451 i que va fondre aquesta medalla. La iconografia de la peça és un testimoni clar de la cerca de models a l'Antiguitat clàssica. L'anvers mostra el retrat del sobirà, i el revers presenta una al·legoria que pren com a referència iconogràfica monedes imperials romanes. Per escrits coetanis se sap, a més, que Alfons va col·leccionar monedes, possiblement antigues.