Taula central d'un retaule dedicat a la Mare de Déu i sant Vicenç Ferrer. Tot i que actualment tenim dues taules separades l'anàlisi de la fusta indica que, molt probablement, en origen es tractava d'una única peça. El marc es modern i es va incorporar quan l'obra va ingressar a la col·lecció Muntadas, a la part inferior dels dos compartiments n'hi ha un fragment de taula afegit i repintat. Al compartiment esquerre apareix la Mare de Déu amb el Nen, envoltada per rajos solars, amb el creixent de lluna als peus i un estel al mantell. Aquests són alguns dels atributs que caracteritzen a la Dona descrita per sant Joan a l’Apocalipsi, una figura que al llarg de l’Edat Mitjana es va anar identificant progressivament amb l’Església com a institució i també amb la Mare de Déu. A la taula de la dreta, sant Vicenç sosté amb una mà un llibre on es pot llegir un versicle de l’Apocalipsi i amb l’altra senyala la figura de Crist, que apareix mostrant les plagues de la Passió i acompanyat per àngels amb trompetes en una iconografia pròpia del Judici Final. Tots dos elements es relacionen amb l’activitat com a predicador de sant Vicenç, que va tractar sovint el tema de la fi dels temps i la vinguda de Crist Jutge. A la part inferior del compartiment, i en una mida més reduïda, s’han inclòs les figures d’un home i una dona, es tracta dels comitents del retaule, que dialoguen amb el Nen Jesús implorant la seva salvació, tal com es reflecteix a les inscripcions dels filacteris