Martí Alsina va aconseguir destil·lar en aquesta obra, de la qual hi ha una versió més acabada, la lliçó apresa a París, on va conèixer directament la pintura realista, alguns postulats de la qual va importar a Catalunya. La migdiada, realitzada 20 anys més tard que les obres paradigmàtiques del realisme francès i amb característiques menys acusades, hi comparteix la representació d’un personatge –en aquest cas, un inequívoc representant de la burgesia catalana– en una actitud ben prosaica, el tractament contrastat de la llum, l’enquadrament proper a la fotografia i la paleta austera.