Aquesta obra és una aproximació primerenca de Fortuny a la temàtica de gènere i una de les obres de la seva primera etapa romana on demostra major virtuosisme. Davant la font barroca dels jardins de la Villa Borghese, hi disposa un jove amb aire d'elegància afectada i distant, emfasitzat per la indumentària del segle XVIII -casaca, armilla i camisa-, l'espasí i la perruca empolvorada. Es tracta d'una figura que respon a una tipologia comuna en l'època, però a la qual Fortuny imprimeix un segell propi. La seva habilitat artística s'aprecia en la subtilesa amb què recrea la transparència de l'aigua que brolla de la font, la destresa en la distribució de les ombres o en l'esplèndid sentit del color.