Frontal d’altar dedicat a sant Martí i dividit en tres seccions verticals. Al centre, sota un arc trilobulat i sostingut per dues columnes, es representa sant Martí sedent, vestit com arquebisbe, i beneint amb la mà dreta. El sant apareix com a bisbe, amb alba blanca, dalmàtica vermella decorada amb una quadricula amb cercles, una casulla amb el pali i un bàcul a la mà esquerra.
Els laterals estan dividits en dos registres per una sanefa vegetal de palmetes on es desenvolupen escenes narratives dedicades a la vida i els miracles del sant. A la part superior esquerra, sant Martí, a cavall, parteix la capa per donar-ne una part a un pobre, que s’identifica en una inscripció a la part superior amb Jesús. Ambdós porten el barret de pelegrí. Al registre inferior esquerre, es representa la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. Al costat dret apareix, de manera excepcional, la Verge de la Llet, coronada i asseguda en un tron.
Al registre superior dret, una versió particular de la missa miraculosa de sant Martí, en què el sant, vestit de bisbe, apareix en el moment de la consagració de l’eucaristia amb dos acòlits. Des dels núvols la mà de Déu beneeix la missa. A la part inferior dreta, l’últim episodi de la vida del sant, on Martí, moribund al llit, és temptat pel dimoni, que duu una serpent.
Tota la superfície del frontal està decorada amb relleus de guix, des dels medallons amb els lleons passants del marc fins al motiu de la flor de llis que cobreix el fons de les escenes. Sobre la capa de guix es feien incisions sobre les quals es dibuixava, com s’aprecia en las parts on les plaques d’estany han caigut. L’estil narratiu de les escenes així com el contrast lumínic dels rostres indiquen una influència del gòtic lineal sobre fórmules encara de l’últim romànic.