Frontal d’altar dedicat a la Mare de Déu amb el Nen, dividit en tres seccions verticals. A la part central, sobre un fons blau i dins una màndorla, es representa la Mare de Déu asseguda damunt un arc, amb el Nen al genoll dret, tot seguint el tipus iconogràfic bizantí de l’Hodegetria Dexiokratousa. Als carcanyols trobem, alternativament sobre fons vermell i verd coure o verdigrís, quatre àngels que, amb les ales desplegades, sostenen l’aurèola. Les dues seccions laterals es composen de vuit requadres –quatre a cada banda–, dividits en dos registres, separats per columnes i amb un fons que alterna el vermell i el verd coure.

Cada requadre alltoja la figura nimbada d’un sant bisbe –sant Martí i sant Brici, amb el bàcul a la part central dels registres superiors– o de sants o apòstols que porten un llibre.

La taula està emmarcada per quatre taulons, dels quals els dos verticals sobresurten per sota per fer de potes. Tota la superfície de la part davantera la taula està formada per teles encolades sobre les quals es posen dues capes de guix (gesso grosso i gesso sottile) on es fan les incisions del dibuix preparatori –visible als nimbes– i l’aplicació del color i els relleus de guix en pastillatge, recoberts amb plaques d’estanys colrades, que composen les sanefes ornamentals i les figures. Mentre que les orles de les posts del marc son rolleus vegetals, les sanefes que emmarquen la taula, els registres i la màndorla imiten els motius de la pedreria (rombes, cercles i mitges llunes). Sota el blau de la màndorla, hi ha restes, damunt l’arc de Maria, d’una capa prèvia de color amb la figuració d’un coixí groc, el qual podria testimoniar una decoració anterior.

L’estil de draps mullats de les figures, la seva postura en contrapposto, així com la seva iconografia de sants bisbes relacionen la peça amb els frontals de Planés i Tavèrnoles, tot i que la iconografia bizantina de la Verge com a Hodegetria Dexiokratousa, pròpia de l’art de la Mediterrània Oriental cap al 1200, així com l’agitat moviment centrípet dels àngels, molt similar als dels laterals d’Orós, semblen propers al Taller de la Seu d’Urgell de la primera meitat del segle XIII.