El nom de Targa que apareix a la inscripció és un canvi fonètic de Tàrrega, utilitzat habitualment pels habitants de la localitat, capital de la comarca de l'Urgell; com a gentilici s'utilitza, per tant, tarregarins o targarins Pensem que el monument que apareix al dibuix, que no existeix a l'actualitat, podria ser la Font del Rei, que, segons explica Josep Maria Segarra (Josep Maria Segarra i Malla, Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. III (Segles XVIII-XX), Tàrrega, Ajuntament, 2005, p. 28-29), fou una font pública, que s'erigí a finals del segle XVIII, a la placeta de Sant Agustí, en concret a l'hort del doctor Francesc Anton de Copons. La descripció diu que agafava l'aigua de la partida de Comabruna i que tenia quatre cossos de pedra sobre els que s'alçava una estàtua de Carles IV. La font desaparegué en una riuada l'any 1874. Els camins rals comuniquen totes les poblacions d'una certa importància. Cervera, Guissona, Tàrrega, Agramunt són poblacions que neixen a les principals cruïlles dels camins històrics. El camí més important a l'època moderna a la Segarra i l'Urgell és el de Barcelona, Lleida i Saragossa, que creiem és el que feu Delamare quan arribà des de Saragossa. També hi ha la variant d'aquest camí provinent de Tarragona que va a Tàrrega, Agramunt i la vall del Segre.