La industrialització massiva de la fotografia a partir dels nous models de càmeres Kodak el 1888 marca el naixement de l'amateurisme i també el del que es pot considerar com el seu complement i contrapartida elitista, el pictorialisme, entès com el primer discurs de legitimació artística de la fotografia.Davant l'estandartdització tecnològica i l'utilitarisme documental, el pictorialisme va proposar l'ús de tècniques pigmentàries que evocaven el treball manual de la pintura, així com els seus temes simbòlics, pintorescos o sublims, d'acord amb els paradigmes estètics de l'art modern del segle xix, que es basaven en el principi romàntic del geni. D'alguna manera van introduir el concepte de “creació” a la tècnica fotogràfica, i van reivindicar la figura del fotògraf com a autor i intèrpret de la realitat. En aquest marc, Joan Vilatobà crea una sèrie d'obres que es mouen entre l'al·legoria simbolista i el costumisme i fotografia temes com ara la vellesa, la mort, l'amor..., de les quals En quin lloc del cel et trobaré? n'és exemple.