El rei Venceslau IV sentencia sant Joan Nepomucè
Segons Barraquer Roviralta (1906), la pintura prové de l'església del convent dels trinitaris descalços de Barcelona, concretament del braç del creuer al costat de l'Evangeli; aquest temple ja no existeix, era conegut com l'església de Nostra Senyora de la Bonanova, i ocupava el solar on ara hi ha el teatre del Liceu. L'obra està signada i datada a la capa pictòrica, sobre la peana als peus del rei: "Paulus de Mattheis fe(cit) 1710 Neap(?)". La referència a Neap(?) podria fer referència a la ciutat de Nàpols (Neapolis) o a la seva condició de ciutadà napolità (neapolitarum). Al dors del bastidor a una etiqueta "San Juan Nepomuceno por Paolo Dematei / 1710". Paolo de Matteis fou un pintor barroc napolità, que va viatjar a diferents corts europees. \nLa pintura representa el moment en què sant Joan Nepomucè es sentenciat a mort per Venceslau IV de Bohèmia (l'any 1393), perquè no va voler violar el secret de confessió de la reina Joana. El seu culte es va extendre a inicis del segle XVIII, coincidint amb la realització de l'obra, i pocs anys després fou beatificat (1721) i finalment canonitzat (1729). El sant apareix representant amb hàbit de canonge i un birret al cap, davant l'emperador assegut al tron amb corona, envoltat de soldats i un home vestit amb parracs (un botxí?) que tira de la cadena, mentre un àngel baixa del cel amb una corona i la palma del martiri. Existeixen dues versions, de mides més reduïdes i amb variants compositives (datades més tard –cap a l'any 1721-): una es conserva a Munich, a les col·leccions estatals de Baviera (Alte Pinacothek); i l'altre a Chambéry, al Musée des Beaux Arts. També els ducs de Pfalz-Neuburg van encarregar a Paolo de Matteis para l'esglèsia de Sant Pere de la seva residencia a Neuburg-Donau, un quadre d'altar sobre el tema de Sant Joan Nepomucè davant del rei Wenzel.
005672-000_091986.jpg
Dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1902; ingrés, 1906