Crist coronat d’espines que formava part de la darrera de les quatre escenes d’un cicle de la passió que decorava el semicilindre absidal. Correspon a l’episodi de les burles dels soldats, és a dir de la coronació d’espines (Mt 27,27-30; Mc 15,16-19; Jn 19,2-3), que tenia lloc a un edifici de la ciutat de Jerusalem, representada a manera de fris en un altre plafó, juntament amb les arcades que allotjaven el suplici (MNAC/MAC 35707), dues de les quals allotjaven els soldats que escarnien Jesús. Aquest es presenta assegut, vestit amb rics ropatges i capa rogenca, que devia evocar el vestit de porpra que els soldats tot burlant-se’n li posaren. Les espines de la corona són molt dretes i exagerades, disposades cap amunt, i envolta el seu cap un nimbe crucífer. Té el rostre representat de tres quarts, i l’expressió de dolor o preocupació amb les celles arquejades i els ulls ullerosos. La mà dreta alçada amunt, sembla que oberta tot i que no es conserva sencera, i amb l’esquerra assenyala cap a endavant, cap al soldat jueu que hi havia sota l’arqueria del costat, de la qual es conserva el fust de la columna, groc, com el de l’altre costat de Crist, coronat aquest per un capitell. Al costat d’aquell, adossant-se’hi, hi ha el pal de la llança del soldat, que aquest agafa amb la mà. D’aquest personatge es veu, també, un petit bocí del vestit, cenyit a la cintura, de color groc. A la dreta, tot marcant el límit de l’escena i del registre, hi ha un fris d’oves, el mateix que resseguia tot el contorn exterior de l’absis.