Creu processional d'origen castellanolleonès, en forma de creu llatina, potençada i amb la creuera discoïdal. Originàriament, duia engastats fins a cinc grans caboixons de cristall de roca, quatre dels quals, els dels extrems dels braços de la creu, s'han perdut, mentre que la peça central, esfèrica i de majors dimensions, sí que es conserva. La superfície de la creu està decorada amb motius vegatals, en forma de ròleus i entrellaços.Gràcies a tres inscripcions, situades al braç superior i als extrems del travesser de la creu, coneixem el nom del promotor de l'obra, Petrus, i la data en què aquesta degué ser consagrada, l'any 1122. Es tracta, per tant, d'una obra plenament romànica, que s'insereix en la llarga tradició de creus hispanes anicòniques, però ricament ornamentades, característiques tant de l'època visigòtica com de la monarquia asturlleonesa. La Creu de Petrus és un exemple tardà i evolucionat, i de qualitat només mitjana, d'aquesta llarga tradició.