Construcció/Fundació de la ciutat de Roma
Pintura que porta part de la Història de Roma MNAC/MAC 68174-CJT. Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat mítica del Laci, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei. Tanmateix Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber, on a la seva vora una lloba sent el seu plor i els salva, els alleta fins que el pastor Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa Larència els criaran com si fossin fills seus. Els bessons quan es fan grans acaben esbrinant la seva autèntica identitat i els seus orígens, llavors prenen venjança contra Amuli i restitueixen el reialme a Numitor. Després de ser reconegut el seu llinatge reial, els germans decideixen fundar una nova ciutat allà on havien estat trobats. Però immediatament va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, puix que no se sabia quin dels dos era el primogènit. Així que la decisió es va deixar a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels auguris. Primer va semblar que afavorien Rem, perquè va ser el primer a veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul, doncs, es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar la naixent autoritat del seu germà saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va néixer amb un fratricidi. Era el 21 d'abril del 753 a.C.
068717-000_082588.jpg
Dipòsit d'Eusebi Bertrand Serra al Museu d'Història de la Ciutat, 1934; Ingrés al Museu d'Art de Catalunya, 1962; Donació dels fills d'Eusebi Bertrand Serra als Museus de Barcelona, 1985