Objecte en forma de colom emprat per a la reserva d'hòsties consagardes, que es col·locava penjat damunt de l'altar, mitjançant cadenes que generalment el lligaven a un cibori o baldaquí protector. El cos principal del colom és fet de dues peces de fosa, unides (com s'adverteix especialment a la part inferior), de coure sobredaurat i amb decoració cisellada simulant el plomatge. El bec és afegit (encaixat i soldat), com demostra el desgast de les juntures, quasi completament obertes. A la part de dalt del cos hi ha la cavitat esfèrica on es desaven les Sagrades Formes, tapada amb una coberta amb els mateixos motius cisellats que la resta del cos, i unida a l'extrem superior per una xarnera que en permet l'obertura; també té un petit agafador.\nLes dues ales i la cua són peces independents, decorades amb esmalts. Les ales, esveltes i creuades a la part final, s'adhereixen al cos mitjançant una barra travessera situada a la zona de davant; la mateixa barra uneix les dues peces); un altre forat a la part posterior de cada ala revela l'existència bé d'una altra barra o bé de dos claus (?) que asseguraven l'adhesió de les peces. Per la seva banda, la peça de la cua va encaixada al cos, possiblement també soldada. El colom ha perdut les dues potes i el disc inferior on aquestes havien de clavar-se. La base actual és una peça d'època moderna, possiblement del segle XVIII o (més aviat) XIX, formada per una base circular, un petit peu i una peça en forma de mig cilindre que permet de reposar-hi el cos de l'ocell.\nEls esmalts de les ales i la cua es conserven notablement bé, només amb petites pèrdues als extrems de totes dues ales, i en el lateral d'una. El model dels motius esmaltats organitza les ales en dues àrees, separades per una banda decorativa amb el fons en blau turquesa i petits cercles en reserva, record de les gemmes (o dels petits motius esmaltats que els imiten) que decoren aquest element en els coloms eucarístics més rics i (potser) cronològicament anteriors. La part davantera de les ales presenat motius en forma més o menys semicircular, simulant plomes curtes; la paleta cromàtic és rica i el procediment tècnic prou sofisticat, amb juxtaposició de fins a quatre colors en un mateix camp esmaltat (les combinacions són: vermell, blau marí, verd, groc; i vermell, blau fosc, blau lavanda, blanc). El perfil de cada ala és reafirmat per una bandes decorativa en blau lapislàtzuli, que de fet en recorre tot el perfil inferior, fins als extrems finals. \nL'àrea posterior de les ales s'organitza a base de franges allargades de color, cercant igualment la referència al plomatge. Es divideix en dos sectors: el primer amb "plomes" on es combinen els colors blau marí, blau clar i blanc; el segon amb vermell, verd i groc. El mateix esquema decoratiu (amb idèntiques combinacións de colors) s'adverteix a la peça que fa de cua, dividida en tres sectors encara que el primer queda quasi completament amagat pel creuament de les ales. \nCal destacar, per últim, la presència de pasta de vidre de color blau fosc als ulls, parcialment desapareguda en un d'ells.