Baldaquí-plafó format per una estructura composta de quatre bigues (dues verticals i dues horitzontals) que emmarquen una taula decorada amb l’Ascensió de Crist. Al centre, dins la màndorla, sobre fons blau ultramarí, el Crist, amb nimbe crucífer, seu sobre un groguenc arc de Sant Martí i beneeix amb la seva mà dreta mentre porta un llibre amb la inscripció treta de Joan 14, 6. Als quatre angles o carcanyols, formats per la intersecció de dues bandes horitzontals amb el cercle de la màndorla, es situen, sobre fons vermellós, els quatre àngels que, amb les ales desplegades i en moviment centrífug, giren llurs caps i cossos cap al centre mentre sostenen el mateix clipeus. Els nimbes, les bandes i les siluetes de la màndorla estan decorades en relleu de guix amb plaques d’estany colrades pràcticament perdudes. Llur decoració va des dels roleu vegetals (nimbe del Crist), a la imitació de pedreria, amb oves i cercles (creu del nimbe del Crist, bandes i màndorla), o als escamats del repussat metàl•lic (nimbes dels àngels). Pel que fa a les bigues, totes elles es decoren pels tres costats, amb una cinta doblegada en ziga-zaga, menys en l’anterior que té la seva cara principal ornamentada amb relleus de guix amb plaques d’estany colrades pràcticament perdudes, que s’organitza com un roleu vegetal amb clipeus amb animals fantàstics (grius). Tota l’estructura remata amb una cresteria formada per tretze mènsules de rotllos: tres a cadascuna de les bandes laterals i set a la part anterior, en la qual es conserven encara els enteixinats pintats amb roleus. Les taules del baldaquí estan encolades en tela per donar-li suport a una capa de guix sobre la que es feien incisions encara visibles abans d’estendre la superfície pictòrica. Pel que fa a l’estil de les seves figures, l’obra pertany a un moment tardà del romànic, relacionable amb l’evolució de l’estil del Mestre de Sant Pau de Casserres a la Seu d’Urgell, on es fan prou evidents les influències de la introducció del gòtic lineal.