Aquesta taula procedeix de les tombes de Sancho Sánchez Carrillo i la seva esposa Juana, a l'església de San Andrés de Mahamud (Burgos), les quals van ser realitzades cap a 1295, any en què van obtenir el permís de ser-hi enterrats. La peça forma part d'un extraordinari conjunt del primer gòtic castellà del qual únicament perviuen vuit plafons, tots al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a més del jacent del cavaller conservat al Cincinnati Art Museum(Ohio).El conjunt pictòric està format per quatre taules amb ploraners, dues amb escuts i dues més amb escenes narratives, de les quals una consta de quatre escenes dedicades a la Mare de Déu (Anunciació, Nativitat, Dormició i Coronació) i una altra presenta la Crucifixió i Crist envoltat dels símbols dels quatre evangelistes. Els ploracossos, vestits amb "llobes", les túniques a ratlles tradicionals del dol, ploren desaforadament, s'arranquen els cabells o fins i tot s'esgarrapen el rostre fins a sagnar per demostrar el seu dolor.