Ramon Casas va presentar aquest cartell al concurs convocat per l'empresari Vicenç Bosch de Badalona el desembre de 1897 i celebrat l'abril de 1898. El projecte estava inscrit amb el número 72, portava el lema “Mono y mona”, i va obtenir el primer premi, que estava dotat amb 1.000 pessetes.\nL'industrial Vicenç Bosch va convocar el desembre de 1897 un concurs de cartells per anunciar l'Anís del Mono, que es produïa a la seva fàbrica de Badalona. Va ser un esdeveniment important el fet de que per primera vegada un industrial convoqués un concurs de cartells, i, a més, ell fos l'únic jurat. Els premis oferts eren temptadors: un primer premi de 1.000 pessetes; un segon de 500 i un tercer de 200. Aquestes quantitats tan elevades van atreure una gran quantiat de participants. Es van rebre uns 162 projectes que van ser exposats a la Sala Parés del 31 de març al 10 d'abril de 1898. Després, els projectes premiats passaven a ser propietat de Vicenç Bosch, el qual podia modificar-los i reproduir-los. \nA més d'aquest projecte, guanyador del primer premi, Casas va presentar tres projectes més, guardonats amb el primer (MNAC/GDG 385/C) i segon accèssit Els cartells de Casas van eclipsar els altres projectes, i així l'empresari que havia convocat el concurs i que s'havia constituït en únic jurat, va donar tota la publicitat als cartells de Casas i, en canvi, no va reproduir els projectes d'Alexandre de Riquer o Alfred Roig i Valentí, premiats amb el segon i tercer premi, ni cap altre dels tres accèssits de Lluís Labarta, Miquel Utrillo i Jaume Borràs i Dachs. També hi van participar: Antoni Utrillo, Josep Triadó, Ramon Pichot, Santiago Rusiñol, Juli Borrell, Feliu de Lemus, P. Ribera i Gaietà Cornet, entre d'altres.\nS'han de destacar els canvis del cartell respecte del projecte original: al projecte, la dona sosté amb la mà dreta un vas i al cartell hi du una copa, i, a més, a la mona se li ha afegit una ampolla d'anís sota el braç. La llegenda també està modificada: al projecte, el nom de l'industrial és a la part superior i el de la marca, a la part inferior, i al cartell el de la marca apareix a dalt i el de l'industrial a baix, a més del lloc de fabricació "Badalona España". La signatura de Casas que en el projecte apareix a l'angle inferior esquerre, en el cartell està més amunt (Per consultar l'evolució del concurs a la premsa de l'època, vegeu entre d'altres: La Esquella de la Torratxa, Barcelona, 31-12-1987, 990, p. 826; La Publicidad, Barcelona, 21-12-1897, 6896, p. 2 (edició matí); «Notas locales» a La Vanguardia, Barcelona, 18-12-1897, 5254, p. 2; 31-12-1897, 5266, p. 2; Diario de Barcelona, Barcelona, 1-4-1898, 91, p. 3878-3879 (edició matí); El Badalonès, Badalona, 17-12-1898, p. 2-3; La Esquella de la Torratxa, Barcelona, 8-4-1898, 2004, p. 243-244; La Tomasa, Barcelona, 31-3-1898, 500, p. 181; La Vanguardia, Barcelona, 29-3-1898, 5354, p. 2).\nEs va editar una col•lecció de postals reproduint els vuit cartells premiats en el concurs.\nA l'article “New Posters. Spanish Posters”, signat per Pylax, publicat el febrer de 1899 a la revista anglesa especialitzada The Poster Collector's, tant aquest cartell, primer premi del concurs, com el guanyador de l'accèssit, estan valorats en 10 xílings cadascun, que és la quantitat més elevada (Com ja va aclarir Eliseu Trenc: «Aquest article torna a aparéixer, gairebé literalment, als números de novembre (p. 118-124) i de desembre (p. 159-164) del 1899 de la important revista, també anglesa, The Poster. Així sabem que Pylax és el pseudònim del crític anglès C. Street, que sembla estar força assabentat de l'art del cartell a Espanya. Remarca, justament, la importància artística de Barcelona»).\nEl juliol del mateix any 1899 el crític Léon Deschamps va publicar un article titulat “L'Affiche Espagnole” a la revista francesa La Plume. Aquest article està il•lustrat amb trenta-quatre cartells de diferents artistes catalans. Abans de descriure els cartells de Casas, Deschamps el defineix així: «R. Casas est un artiste de beaucoup de goût. Le jour où il se sera debarrassé de l'influence d'Ibels, il produira des œvres que les amateurs se disputeront fort cher.» (DESCHAMPS, L., «L'Affiche Espagnole» a la Plume, París, 1/7/1899, 245, p. 417-425 (421). En una relació de preus apareguda a l'Album trimestriel Illustré des Affiches & Estampes de la mateixa revista La Plume (agost i octubre de 1899), tornem a trobar els dos cartells de l'Anís del Mono, aquesta vegada valorats en 15 francs cadascun, quantitat només superada per dos cartells de Jules Chéret (Valentino i La Princesse de Trébizonde) i molt superior a la valoració d'obres de Mucha, Steinlen i Toulouse-Lautrec; així com també s'hi anuncia la reducció dels mateixos a 2 francs cadascun.\nUna paròdia d'aquest cartell va aparèixer a la “Galería de cartells notables” de la revista Cu-Cut!. Durant dotze setmanes, del 26 de juny a l'11 de setembre de 1902, a l'última pàgina de la revista apareixia la paròdia d'un dels cartells més coneguts, tant nacionals com estrangers. Precisament el primer que es va publicar escarnia aquest cartell, atacant el crític del diari La Publicidad Daniel Ortiz i Sánchez, que signava “Doys”. Així la cara de la mona adopta la fesomia d'Ortiz i la figura femenina la del polític republicà Emili Junoy i Gelabert, també director del citat diari. La llegenda es transforma: "ANIS DEL DOYS / LA PERDIDA RAMBLA DEL CENTRO BARÑA". La Perdida era el renom que el Cu-Cut! atribuïa al diari La Publicidad, que tenia la redacció a La Rambla de Barcelona («Galería de cartells notables» a Cu-Cut!, Barcelona, 26-6-1902, I, 1, p. 432, núm. 1; TORRENT, J.; TASSIS, R., Història de la premsa catalana, Barcelona, 1966, davant p. 433 reprod).\nDegut a l'èxit d'aquesta obra se'n van fer reedicions successives i es va editar en formats més petits (GIRALT-MIRACLE, D. et al., Ramon Casas i el cartell, Barcelona, 2005, p. 156-159, repr.; Girona 2006, p. 53, cat. núm. 24, repr.) .\nTambé es va fer una edició tirada a París per l'Impremta Robert («GRAND PRIX / PARIS / 1900» «IMP. & PUBLTÉ. ROBERT & CIE. 55 & 57. RUE LOUIS BLANC. PARIS.», WEILL, A., Affiches et art publicitaire, París, 1987, p. 249; GIRALT-MIRACLE, D. et al., cit supra, p. 168, repr.). \nAquest cartell es va reproduir sovint com anunci a la premsa amb tanta assiduïtat que el 1928 encara se'n feien readaptacions (A la revista Barcelona Atracción van aparéixer almenys dues adaptacions: una que independitza la figura del simi amb l'ampolla sota el braç, mentre sosté amb la mà dreta un medalló amb la imatge completa del cartell (Barcelona Atracción, Barcelona, abril 1927, 190, pàg. anuncis) i una altra que combina la imatge sencera de la manola i la mona dins un marco oval amb la representació d'una ampolla i una copa d'anís damunt d'una tauleta, Barcelona Atracción, agost 1928, 206, pàg. anuncis). \nLa reproducció d'aquest cartell també va arribar a diverses botigues de Barcelona (ARMADA, S., «Bellesa publicitària. Quan l'art va aliar-se amb la indústria, al MNAC)», La Vanguardia. Què fem?, Barcelona, 8/2002, p. 34; MARTÍ RAMÓN, M., «Ramon Casas i l'Anís del Mono», GIRALT-MIRACLE, D. et al., cit supra, p. 77-103 (p. 90-91; p. 90 repr.).\nJoan Garcia-Junceda va dibuixar diverses variants d'aquesta figura de la «manola» i la mona en molts anunci (MAS PEINADO, R., Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929), Barcelona, 2002, p. 130 repr.).\nAquest cartell va participar a la primera exposició de cartells catalans, promoguda per la revista Pèl & Ploma, celebrada a l'Ateneu Barcelonès el juliol de 1899. \nCarta de J. B. (?) Spark, Nova York, a Lluís Plandiura, datada el 2 de gener de 1903, on diu (original anglès) « … he estat mirant les reproduccions de cartells espanyols que apareixen al vol. III de The Poster revista de Londres i n'hi ha alguns que m'agradair obtenir ... p. 119 R. Casas Anís del Mono (el format gran) ...». (AHCB. Caixa 7, 5D, 54-7, LP 35-42).\nA la subhasta Carteles de época. Cuando la publicidad era arte realitzada el 13 de juny de 2002 a l'Hotel Wellington de Madrid, el preu de sortida d'aquesta obra era de 4.500 € i es va adjudicar per 5.500 €.\nA la subhasta Carteles de época. Publicidad y cine realitzada el 16 d'octubre de 2003 a Barcelona el preu de sortida d'una reproducció d'aquest cartell va ser de 2.400 € (Carteles de época. Publicidad y cine, Barcelona, 2003, p. s/núm., cat. núm. 166, repr. (c. 1920, Serigrafia, 86,5x49 cm, sense llegenda, tirat a la impremta CARLTON-TORRES 15, Barcelona. Citat com un exemplar molt rar) i es va adjudicar per la mateixa quantitat.\nA la subhasta Carteles de época. Publicidad y cine realitzada el 19 d'octubre de 2006 a Barcelona, el preu de sortida d'una impressió de format petit sobre cartolina, datada c. 1920, va ser de 2.000 € i es va adjudicar per 2.350 €.\nEl projecte original (tremp de cola, llapis Conté, pastel, tinta xinesa i aquarel•la; 202 x 90 cm) està signat "R. Casas" al tremp de cola a l'angle inferior esquerre. No datat. Llegenda: "VICENTE BOSCH" a la part superior; "ANÍS DEL MONO" a la part inferior.\nEl Gabinet de Dibuixos i Gravats conserva el dibuix preparatori de la mona (llapis Conté; 31 x 23,5 cm) que no està signat ni datat. Procedeix de la Col•lecció Casellas, adquirida el 1911 (MNAC/GDG 1045/D).\nHi ha un altre dibuix de la mona, amb l'ampolla sota el braç. Llapis, carbonet sobre paper, 68 x 41,5 cm (GIRALT-MIRACLE, D. et al., cit supra, p. 175, repr.)