L'escena s'associa amb la història de Cupido i Psique, immortalitzada per les "Metamorfosis" de Luci Appuleu, on el déu de l'atracció sexual s'enamora de Psique, i la visita sempre a la nit, per ocultar la seva identitat. Una al·legoria de l'amor amb regust eròtic que segueix la mateixa composició que l'obra "Tarquini i Lucrècia" de Tiziano, que estava a les col·leccions reials espanyoles des de 1571 i que ara es conserva al Museu Fritzwilliam de Cambridge. S'han assenyalat els paral·lelismes entre la model femenina que personifica a Psique i la que va posar per a les dues "Majas" de Goya, així com amb María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán, pintada per Goya l'any 1804.