A la volta de l'absis meridional o de l'Epístola hi ha, dins un medalló o màndorla circular que imita la pedreria, la imatge de mig cos de la Mare de Déu amb l'Infant, o Maiestas Mariae, quasi esborrada, llevat de les mans, i una part del vestit, que abracen el Nen, aquest també amb el rostre perdut. La identificació, tanmateix, és clara i inequívoca per la inscripció del costat, S(AN)C(T)A MARIA. Al dessota, al registre principal del semicilindre, s'hi desenvolupa la paràbola de les Verges Prudents i de les Verges Fàtues, de Mateu (Mt 25,1-13). Les Verges prudents, coronades i amb les torxes enceses, es troben dins la casa del Senyor, assegudes a la seva taula i preparades per al banquet. Crist, l'Espòs, es troba dret a la porta de la casa, tocant a la finestra, tot negant l'accés a una de les verges fàtues, que, molt malmesa, es veu representada a la dreta de la finestra axial. Les altres quatre, també dretes, figuren a l'esquerra, a la paret meridional de l'absis (la darrera d'elles només de mig cos, perquè és repreentada darrra la finestra lateral). No duen corona i tenen les llànties apagades i de cap per avall. Sengles inscripcions identifiquen correctament les unes i les altres, QVI(N)QVE PRVDENTE / QVI(N)QVE FATVE. Més a la dreta, quasi amagada pel tancament de l'absis, que és de ferradura, hi ha la personificació de l'Església, representada com a dona coronada i amb nimbe, amb una palma a la mà, asseguda sobre un temple, amb una inscripció que la identifica, SA(NCT)A ECREXIA. Al dessota, al sòcol de l'absis, hi ha pintats cortinatges figurats, amb la simulació que al darrera de les teles es veuen escenes de cacera. L'evangelista Mateu, asegut al seu escriptori, està assegut a l'intradós de l'arc. En la que era la paret exterior de l'església, on s'obria l'absis, hi ha restes de la bella greca en perspectiva que l'extradossava, amb un pagó al carcanyol.