L’absis és presidit per la Maiestas Domini o Crist en Majestat, dins d’una màndorla ametllada, amb els símbols dels evangelistes a l’entorn, dels que destaca el de Joan, amb cos humà i cap d’àliga. El toro de Lluc i el lleó de Marc surten de la part inferior de la màndorla en posició centrífuga. Als costats hi ha un querubí i un serafí, identificats per sengles inscripcions, i als extrems els arcàngels Miquel i Gabriel, amb rètols que els identifiquen com a advocats. Al semicilindre, hi ha el Baptisme de Crist per Joan Baptista, al Jordà, amb un àngel que li sosté les vestidures. A l’esquerra d’aquesta escena hi ha una teoria de santes verges màrtirs, amb una primera a penes conservades (Leocàdia?), seguida d’Eulàlia, la titular, flanquejada per una altra màrtir de qui desconeixem el nom i per Maria, la qual, per distingir-se de les altres, en lloc de calze, sosté una mena de pàtera o vas flamejant. A la dreta de la finestra, la teoria continua amb Agnès i Llúcia. I a l’extrem merdional, entre la finestra i l’embocadura de l’absis, hi ha un prevere oficiant, que per restes d’una inscripció s’identifica amb Enneco. A l’intradós de l’arc triomfal, i a l’alçada d’aquest mateix registre, hi ha un prevere i un laic, que s’identifiquen amb els donants. Finalment, al sòcol hi ha cortinatges fingits i, com si estigués al darrere, escenes d’una cacera.