El Violinista de Gargallo

  • El violinista de Pablo Gargallo

    El violinista és la primera d'una sèrie d'escultures que Gargallo va fer en plom entre el 1920 i el 1923.

    Actualment presenta un estat de conservació preocupant que ha fet necessari iniciar un estudi científic per conèixer millor com està feta l'escultura i quin és l'estat del plom a l'interior.

     

    Responsable del projecte: Àlex Masalles

    Radiografies de neutrons, tomografies i restitucions 3D: Eberhard Lehmann i David Mannes, investigadors del PSI

     

     

     

     

     

     

  • Estat de conservació

    El que va començar com un petit bony a la cama dreta, en pocs anys s'ha convertit en una gran butllofa que deforma el volum de l'escultura. Actualment hi ha altres zones de la peça on ja ha començat el mateix procés.

    A la imatge, la llum rasant posa de manifest zones alterades a les planxes de plom de les cames i el clatell.

  • Materials incompatibles

    Gargallo va crear El violinista soldant i clavant làmines de plom sobre una ànima de fusta.

    Els àcids orgànics volàtils, que emanen de la fusta interna, queden retinguts entre la fusta i el plom, i reaccionen de manera que sobre el plom es forma una crosta de carbonat de plom.

     

     

     

  • Radiografies de neutrons

    Per a l'estudi de l'interior d'El violinista es va recórrer a la radiografia de neutrons, tècnica no destructiva capaç de penetrar el plom.

    L'estudi, pioner a Espanya, es va dur a terme a les instal·lacions NEUTRA del Paul Scherrer Institut de Suïssa. Es van obtenir 2.250 radiografies de l'escultura que ens van permetre veure per primer cop la forma de l'ànima interna de fusta de la peça.

     

     

    Aquest projecte de recerca va ser finançat per la Comissió Europea sota el 7è Programa Marc, a través del Pla d'acció "Research Infrastructures" del programa "Capacities", contracte número CPS-CSA_INFRA-2008-1.1.1 Number 226507-NMI3.

  • Tomografies

    Les tomografies ens mostren seccions transversals i horitzontals de l'escultura, l'anàlisi de les quals ens permet deduir el sistema constructiu de l'obra i comprovar-ne l'estat de conservació.

    Les quatre tomografies de la imatge de la dreta, corresponents a diferents alçades, mostren les tres fustes que Gargallo va encolar per tallar l'ànima de l'escultura.

  • Tècnica d'execució

    Gràcies a les tomografies ha estat possible localitzar els claus que fixen les làmines de plom a la fusta interna, que estan amagats per la superposició de les capes de plom.

    Podeu veure alguns claus de fixació a la cintura, la base i el cap, on se n'han pogut comptar fins a 22.

  • Tècnica d'execució

    En la restitució en 3D de la secció del cap es pot veure la superposició de làmines de plom i la seva adaptació al volum de l'ànima de fusta.

  • Seqüència del procés d'execució

    • Gargallo prepara un bloc de fusta amb tres taulons encolats
    • Talla amb gúbies la forma de l'ànima de fusta
    • Va clavant peces de plom sobre la fusta i les uneix entre si amb soldadura
    • Primer els pantalons i la cara queden solapats per les làmines de l'armilla
    • Els cabells els fa amb làmines retallades clavades al cap per capes que se superposen
    • La jaqueta i les mànigues acaben per tapar la fusta
    • Finalment, el violí i la mà esquerra tanquen la composició
  • Mapes d'alteració

    Els mapes d'alteració de l'abast de la carbonatació s'han obtingut gràcies al tractament digital de les tomografies.

    En color vermell, es ressalten les zones afectades per la banda interna del plom.

  • Crostes de carbonat

    La qualitat de les imatges tomogràfiques ens ha permès visualitzar en una restitució virtual en 3D la crosta de carbonat de plom formada a l'interior de la làmina de plom.

    A les imatges es pot veure el gruix i la textura de la crosta de carbonat a l'interior del plom al clatell i al lateral de la cama esquerra.