Cercar
Guia temàtica Montaner y Simón
L’elevat nombre d’editorials amb seu a Barcelona fa de la ciutat una capital editorial. Ramon Montaner Vila (1832-1921) i Francesc Simón Font (1843-1923) van fundar el 1868 una de les editorials més rellevants del panorama nacional: Montaner y Simón Editores.
Els volums de l’editorial Montaner i Simón destacaven per una acurada edició i la col·laboració d’il·lustradors de reconegut prestigi. En 1881 l’editorial decideix establir-se definitivament al carrer Aragó. La nova ubicació serà un edifici projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, nebot de Ramon Montaner. Actualment, aquest edifici històric acull la col·lecció de la Fundació Antoni Tàpies.
Amb aquesta guia temàtica, la Biblioteca Joaquim Folch i Torres vol posar en valor el paper que exerceixen les cases editorials dins la vida cultural.
Bertrán Güell, Felipe
Barcelona: Montaner y Simón, 1944
180 p.
Coroleu, José
Barcelona: Montaner y Simón, 1894-1896
4 v.
Cronau, Rodolfo
Barcelona: Montaner y Simón, 1892
3 v.
Barcelona: Montaner y Simón, 1887-1910
28 v.
Domènech i Montaner, Lluís
Barcelona: Montaner y Simón, 1925
370 p.
Domènech i Roura, Fèlix
Barcelona: Montaner y Simón, [1923-1928]
3 v.
Duruy, Victor
Barcelona: Montaner y Simón, 1888
2 v.
[Barcelona]: Montaner y Simón, 1948
393 p.
Barcelona: Montaner y Simón, 1884-[1914?]
Fuente, Vicente de la
Barcelona: Montaner y Simón, 1877-1879
2 v.
Guillemin, Amédée
Barcelona: Montaner y Simón, 1882-1885
5 v.
Hellwald, Friedrich von
Barcelona: Montaner y Simón, 1886-1887
2 v.
Barcelona: Montaner y Simón, 1886-1897
8 v.
Iribarren, Manuel
Barcelona: Montaner y Simón, 1947
263 p.
Lafuente, Modesto; Valera, Juan
Barcelona: Montaner y Simón, 1887-1890
25 v.
Larra, Mariano José de
Barcelona: Montaner y Simón, 1886
955 p.
Scherr, Johannes
Barcelona: Montaner y Simón, 1882
431 p.
Speltz, Alexander
Barcelona: Montaner y Simón, [1931?]
3 vol.
Wiener, Charles
Barcelona: Montaner y Simón, 1884
859 p.
Cirici Pellicer, A.
Barcelona: l’entitat, [1944]-1970 (Barcelona: Sadag)
Núm. 52-53 (1963), p. 26-33.
ISSN 1134-0746
Pardo Herrero, Pilar
A: Revista de lexicografía
A Coruña: Universidade da Coruña, Departamento de Filoloxía Española e Latina, 1996-
Núm. 19 (2013), p. 71-86.
ISSN 1134-4539
Prieto García-Seco, David
A: RILCE: Revista de filología hispánica
Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, [1985]-
Núm. 2 (2010), p. 383-401.
ISSN 0213-2370
Rodríguez Lorenzo, María del Carmen
A: Hesperia: Anuario de filología hispánica
Vigo: Universidade de Vigo. Servicio de Publicacions, 1998-
Núm. 18 (2015), p. 97-114.
ISSN 1139-3181
Barcelona.cat
La Fundació Antoni Tàpies recupera la història de l’antiga Editorial Montaner i Simón
24 de febrer de 2010
QUASARBCN
Fundació Antoni Tàpies – La Montaner i Simón – FilmiQ
19 de gener de 2018
Guia temàtica Feliu Elias
Fins al 10 d’abril de 2023 es pot visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició Feliu Elias. La realitat com a obsessió. Des de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres volem posar a disposició de qualsevol persona que estigui interessada en l’artista Feliu Elias i els seus àlies (el caricaturista Apa i els articulistes Joan Sachs i Dimoni Vert) una selecció de recursos d’informació que pertanyen al nostre fons.
Castillo, Montserrat
Barcelona: Barcanova: Biblioteca de Catalunya, 1997
575 p.
ISBN 8478451269
Elias, Elvira
Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012
115 p.
ISBN 9788498834963
Elias, Feliu
Barcelona: Llibreria Catalònia, 1929
205 p.
Elias, Feliu
Barcelona: Publicacions de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art, 1921
110 p.
Elias, Feliu
S.l.: s.n., ca. 1932
Elias, Feliu
Barcelona: Edicions de la Junta d’Exposicions d’Art de Catalunya, 1938
29 p.
Elias, Feliu
Barcelona: Junta Municipal d’Exposicions d’Art, 1923
191 p.
Elias, Feliu
Arenys de Mar: Imp. Tatjé, 1932?
29 p.
Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2022
221 p.
ISBN 9788480433945
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1986
260 p.
ISBN 8476090994
Nogués, Xavier
Barcelona: Salvat-Papasseit, 1919
[6] p., 50 p. de làm.
Nogués, Xavier
Palma de Mallorca: Olañeta, 1987
Ca. 70 p.
ISBN 8485354232
Ripoll, Joan
Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 1996
49 p.
ISBN 849210483X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
Barcelona: Quatre Coses, 1926
14 p.
Sacs, Joan (Feliu Elias)
Barcelona: Quatre Coses, 1926
18 p.
Sacs, Joan (Feliu Elias)
Barcelona: Galeries Dalmau, 1924
29 p.
Sacs, Joan (Feliu Elias)
Barcelona: Publicacions de la Revista, 1917
192 p.
Tarré, Josep
Barcelona: s.l., 1929
15 p.
Apa (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 81 (15 des. 1918), p. 459-462.
ISSN 1134-4326
Cadena, Josep M.
A: Serra d’or
Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-
Núm. 140 (15 maig 1971), p. 30.
ISSN 0037-2501
Dimoni Vert (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 81 (15 des. 1918), p. 462-463.
ISSN 1134-4326
Elias, Feliu
A: Art
Barcelona: Junta Municipal d’Exposicions d’Art, 1933-1936.
V. 1, núm. 3 (des. 1933), p. 85-87.
Molins, Miquel
A: Serra d’or
Montserrat: Monestir de Montserrat, 1955-
Núm. 463/464 (jul.-ag. 1998), p. 58-62.
ISSN 0037-2501
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 2 (18 abr. 1914), p. 8.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 282 (28 juny 1934), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 14 (11 jul. 1914), p. 7.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 9 (6 juny 1914), p. 7-8.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 314 (21 feb. 1935), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 101 (15 oct. 1919), p. 384-386.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 312 (7 feb. 1935), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 6 (16 maig 1914), p. 5.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 16 (24 jul. 1914), p. 3.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 60 (1 feb. 1918), p. 46-50.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 162 (10 març 1932), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 215 (16 març 1933), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 90 (1 maig. 1919), p. 170-173.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 14 (11 jul. 1914), p. 8-10.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 7 (23 maig 1914), p. 8-9.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 19 (13 ag. 1914), p. 3.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 10 (13 juny 1914), p. 10-11.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 102 (1 nov. 1919), p. 399-404.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 317, (14 març 1935), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 164 (24 març 1932), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 139 (1 oct. 1931), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 129 (23 jul. 1931), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 3 (25 abril 1914), p. 5-6.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 80 (7 ago. 1930), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias )
Barcelona: Editorial Catalana, 1918-1936.
Núm. 166 (oct. 1931), p. 364-365.
ISSN 0214-770X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Art
Barcelona: Junta Municipal d’Exposicions d’Art, 1933-1936.
V. 1, núm. 8 (maig 1934), p. 250-252.
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Art
Barcelona: Junta Municipal d’Exposicions d’Art, 1933-1936.
V. 1, núm. 8 (maig 1934), p. 250-252.
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 71 (15 jul. 1918), p. 276-277.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 103-105 (15 des. 1919), p. 423-429.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 266 (8 març 1934), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 344 (19 set. 1935), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 85 (15 feb. 1919), p. 63-65.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 84 (1 feb. 1919), p. 44-45.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 73 (15 ag. 1918), p. 307-310.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
Paris: Librairie de France, 1920-1938.
Núm. 7 (jul. 1926), p. 221-240.
ISSN 1622-3462
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 89 (9 oct. 1930), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 13 (4 jul. 1914), p. 10-11.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Art
Barcelona: Junta Municipal d’Exposicions d’Art, 1933-1936.
V. 1, núm. 4 (gen. 1934), p. 116-118.
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 15 (18 jul. 1914), p. 5.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 14 (11 jul. 1914), p. 8.
ISSN 1695-386X
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Mirador
Barcelona: s.n., 1929-1937.
Núm. 162 (10 març 1932), p. 7.
ISSN 1886-9246
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Vell i nou
Barcelona: s.n., 1915-1921.
Núm. 74 (1 set. 1918), p. 327-333.
ISSN 1134-4326
Sacs, Joan (Feliu Elias)
A: Revista nova
[Barcelona: Santiago Segura], 1914-1917.
Núm. 18 (6 ag. 1914), p. 4.
ISSN 1695-386X
Vayreda, Raimond
A: Catalunya
Buenos Aires: [s.n], 1930-1965.
Núm. 23 (ag. 1932), p.3
ISSN 0328-1418
Pintures de Ginestarre
L'absis és presidit per la Maiestas Domini, amb el llibre de la vida obert, assegut sobre l'arc del cel i amb els peus sobre un altre arc. Al voltant hi ha els quatre símbols del Tetramorf. Al semicilindre hi ha el col•legi apostòlic, amb la Verge amb el calze a l'esquerra de la...
Saber-ne mésMare de Déu amb el Nen
Saber-ne mésObres comentades: Antijudaisme i imatges mediàtiques
21 - Guillem Seguer (?) (act. a Catalunya)
Retaule del Corpus Christi de Vallbona de les Monges (Lleida)
c. 1335-45. Tremp i pa d’or sobre taula
Quatre escenes repartides entre les dues taules que s’exposen aquí enfrontades relaten les agressions (amb punyal, llança i una caldera) practicades per uns jueus a l’hòstia. En una altra veiem una parella de jueus cremant a la foguera i, situades a l’extrem superior dret del frontal, dues més en les quals un jueu rep la comunió i el baptisme. Si als primers episodis dels miracles eucarístics el protagonisme dels jueus és clarament negatiu, als últims el seu paper s’inverteix.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
22 - Llorenç Saragossà
Quadre de la Crucifixió amb Virgo inter Virgines
c. 1350. Tremp i oli sobre taula
La imatge de la Verge inter Virgines, en aquest cas en una creu gotitzant, apareix com un dels elements més identitaris de la mística dels grans monestirs de la Corona d’Aragó. La Verge, que porta la túnica roja pròpia de la Passió, acull sota la capa a dues monges del monestir de Sant Pere de la Portella (Solsona). La tercera monja, que alça les mans, pertany al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Aquesta darrera abraça la creu de Crist, el que subratlla el seu nexe amb l’estereotip de la Verge com a “nova Eva” i les monges com a “brides de Crist”.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
23 - Guillem Seguer (?) (act. a Catalunya)
Frontal del Corpus Christi de Vallbona de les Monges (Lleida)
c. 1335-45. Tremp i pa d’or sobre taula
Originalment, les dues taules que aquí s’exposen enfrontades van ser el frontal d’altar i el retaule d’una capella dedicada al Corpus Christi el 1348. Com altres comunitats femenines, les monges cistercenques de Vallbona van situar la veneració del cos de Crist i la contemplació de l’hòstia a l’epicentre de les seves meditacions. D’aquí les imatges centrals d’ambdues obres i l’ampli cicle de miracles eucarístics, entre els quals destaquen els protagonitzats pels jueus.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
24 - Pere Serra (act. a Catalunya i Aragó)
Crist davant Pilat
c. 1375-1400. Tremp sobre taula
El judici de la figura de Pilat és variable. Una llarga tradició, que es remunta a l’evangeli de Mateu, el disculpa de la seva responsabilitat en la mort de Jesús per fer recaure tota la culpa sobre els jueus. Així succeeix en aquesta taula, on el prefecte romà sembla dubtar davant les acusacions dels jueus. En canvi, en altres representacions coetànies –com en la pintura exposada d’Alonso Sedano– Pilat participa sense objeccions, com un jueu més, en la condemna i mort del Messies.
Museu Episcopal de Vic
25 - Alonso de Sedano (Actiu a Castella)
Eccehomo
c. 1495-96. Oli sobre taula
La gestualitat histriònica, les indumentàries segregadores i els rostres deformats i vociferants caracteritzen els jueus que demanen l’execució de Crist. Pilat, que apareix per la dreta, aconsellat per Caifàs, accedeix. El to dramàtic i teatral de la pintura presenta nombrosos paral·lels amb narracions coetànies de la Passió, moltes de les quals compostes en vers i en llengües vernacles, com la coneguda Pasión trobada de Diego de San Pedro (c. 1470-80).
Museo Diocesano de la Catedral de Burgos
26 - Crist davant Pilat i Flagel·lació de Crist a la Passió Catalana
c. 1340. Pergamí dibuixat
A través d’uns dibuixos d’estil rústic, aquest manuscrit cerca transmetre visualment el protagonisme dels jueus a la Passió. Mentre que a l’escena de Crist davant Pilat els personatges que acusen el Messies són assenyalats com “els juyeus”, reblant el clau, a la Flagel·lació, als dos desconjuntats saigs la inscripció els qualifica de “jueus malvats”. La redacció en català assenyala que va ser concebut per a un lector laic.
Bibliothèque nationale de France, París
27 - Joan Reixach (act. a València)
Predel·la amb escenes de la Passió
c. 1454. Tremp i oli sobre taula
En aquesta seqüència d’episodis de la Passió, procedent del retaule de la cartoixa de Valldecrist (Castelló), molts dels romans i jueus vesteixen indumentàries aràbigues. Pilat mateix du un barret semblant al de Caifàs, sacerdot jueu. L’associació anacrònica dels protagonistes evangèlics de la Passió amb els musulmans –també considerats enemics de la fe cristiana– va ser relativament freqüent al gòtic hispà i va suposar una nova fórmula d’estigmatització visual. L’excepció és Judes, representat segons el seu estereotip infamant habitual.
Museu de Belles Arts de València
28 - Escenes de la Passió, a Speculum Animae
c. 1500. Tintes de colors sobre paper
Dels regnes peninsulars ens ha arribat un ric patrimoni de representacions de la Passió que incideixen en la culpabilitat dels jueus, amb fites tan rellevants, extenses i virulentes com l’Speculum Animae. En aquest manuscrit, el cicle d’imatges tradicionals de la Passió és ampliat amb una sèrie d’episodis de tortura extrets de fonts apòcrifes. Un d’ells són els càstigs infringits a Crist al seu pas del riu Cedró. L’objectiu sembla clar: commoure les destinatàries del còdex, les monges del convent de la Trinitat de València.
Bibliothèque nationale de France, París
29 - Jaume Serra (act. a Catalunya i Aragó)
Sant Sopar
c. 1360-70. Tremp i pa d’or sobre taula
A l’escena del Sant Sopar del retaule de Villahermosa, la predel·la de Sixena i aquesta petita pintura, la figura de Judes és caricaturitzada amb uns trets fisonòmics (cabells vermellosos, nas ganxut, perfil exagerat) i una vestimenta (groga) que assenyala el seu caràcter maligne –a Sixena fins i tot l’acompanya el diable–. Som davant la contrafigura del cristià; davant un exercici d’alteritat visual que també serà utilitzat per envilir els jueus. De Judes als jueus.
Galleria Regionale della Sicilia, Palazzo Abatellis, Palerm
30 - Jaume Serra (act. a Catalunya i Aragó
Predel·la del Retaule de la Mare de Déu del monestir de Santa Maria de Sixena
(Osca)
c. 1367-81. Tremp i pa d’or sobre taula
En aquesta predel·la, el miracle eucarístic de Billettes (París) es representa sintèticament en un sol compartiment, a la dreta del Sant Sopar, i amb alguna variant: a la caldera, que al·ludeix a la profanació en aigua bullent de l’hòstia, aquesta darrera es converteix en el nen Jesús. La història parisenca va tenir un gran ressò i va ser objecte de múltiples representacions durant la baixa edat mitjana. En va tenir tantes que va contribuir decisivament a estendre el libel que els jueus eren profanadors de sagrades formes. Les imatges van ser un motor essencial de l’antijudaisme.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
31 - Caricatures
c. 1391-95. Tremp i oli sobre taula
Els llibres notarials cristians coneguts com a "liber iudeorum" registren les transaccions financeres dels jueus a Catalunya, especialment, els préstecs. Molts d'aquests llibres inclouen caricatures de jueus que reprodueixen un estereotip repetit des del segle XIII, determinat per uns trets facials exagerats com el nas i els ulls desmesurats o la barba descurada. La fórmula iconogràfica es basa en un món antic que equiparaven la diversitat física amb allò exòtic i monstruós. La veritat és que les deformacions fisonòmiques s'han d'interpretar com una manera d'expressar una presumpta inferioritat moral i donant vida a uns individus estranys, fins i tot, amenaçadors. En definitiva, s'hi construeix el paradigma de l'"altre".
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
32 - Caricatura de Salomó Vidal en un liber iudeorum
c. 1334-40. Tinta sobre pergamí
En aquest llibre es van registrar els préstecs concedits per Salomó Vidal de Vic entre 1334 i 1340. Se’l presenta amb un barret fantàstic i un rostre monstruós, amb un nas enorme, la boca oberta i els ulls estràbics. La informalitat del dibuix indica que es tracta del producte espontani d’un notari cristià amb escassa formació artística que, d’aquesta manera, va vessar tota la seva rancúnia cap a un conegut i poderós prestador jueu.
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
33 - Dimoni portador de jueus en un liber iudeorum
Segle XV. Tinta sobre pergamí
La mordaç representació de tres jueus raptats per un diable negre somrient suggereix la profunda hostilitat que despertava l’activitat com a prestadors d’alguns membres d’aquesta comunitat. La prohibició de l’Església als cristians de prestar amb interessos a altres creients, va dur a les autoritats a animar els jueus a participar en el comerç monetari per mantenir el flux de capitals. Una circumstància que donaria peu a alguns dels tòpics denigradors antijueus més estesos.
Biblioteca de Catalunya, Barcelona