El Museu Nacional d’Art de Catalunya s’oposa a l’execució provisional de la sentència que ordena la restitució de les pintures a l’antiga sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena en considerar que els riscos són extremadament alts i que les pintures podrien quedar irremeiablement danyades. El museu ha estudiat en profunditat i ha traslladat a la jutgessa els riscos i les conseqüències d’una possible restitució provisional (la sentència no és ferma i pot ser revocada) del conjunt pictòric, que, per les seves característiques tècniques i els danys que va patir al llarg de la història, presenta una fragilitat extrema i una gran sensibilitat davant qualsevol canvi en el seu entorn (temperatura, humitat relativa, qualitat de l’aire) o possible tensió, vibració i moviment.

A més d’aquests informes, i seguint instruccions del seu patronat, en el qual estan representats l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estat, a través del Ministeri de Cultura, el museu està contrastant les seves conclusions amb experts internacionals. Amb aquest objectiu ha demanat a Simona Sajeva, enginyera experta en conservació de pintura mural, reconeguda internacionalment, un estudi sobre les conseqüències de restituir les pintures al monestir de Sixena.

També s’han aportat diferents estudis i les anàlisis realitzats pel museu, que mai no ha deixat d’estudiar les pintures del Conjunt de la Sala Capitular de Sixena al llarg dels anys que porta custodiant-les.

Tots els informes científics lliurats desaconsellen una operació d’aquesta magnitud, que suposaria un perjudici irreparable per a unes pintures del 1200 que van ser devastades pel foc durant la Guerra Civil i que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el museu de referència per l’art medieval a Espanya, des dels anys 1940.

Les conclusions a què s'ha arribat són les següents:

1. A causa de l’exposició a altes temperatures durant l’incendi de 1936, els materials pictòrics, pigments i aglutinants van patir una transformació química que en va alterar l’aspecte de la policromia i la composició. L’estudi del CSIC, a partir de mostres originals analitzades per Difracció de RX i mesures d’espectroscòpia Raman, demostra la completa alteració del color i la composició dels pigments, així com la notable reducció de cristal·linitat dels morters, que han perdut la seva capacitat de cohesió.

2. L’anàlisi de les estructures sobre les quals estan instal·lades les pintures, de fusta i guix, demostren que són extremadament sensibles als canvis de temperatura i humitat, igual que les pintures extretes. Es tracta de suports febles davant la manipulació, a causa de la seva mida gran.

3. El tipus i nombre de les bactèries identificades a les pintures murals són els esperables en un espai amb presència de públic, segons demostra l’informe de la Facultat de Biologia de la UAB, realitzat sobre 15 mostres de pintura. El dictamen afegeix que les condicions mediambientals controlades i estables a la sala del museu mantenen inactives les bactèries. Un augment de la humitat de l’entorn o un canvi de microclima facilitarà el creixement de microorganismes latents i la degradació de l’adhesiu de caseïna.

4. Molts dels productes afegits en el traspàs són sensibles a l’atac bacteriològic i als fongs. Cal tenir en compte que els murs del monestir de Sixena presenten activitat microbiològica, a més d’eflorescències de sals que cristal·litzen sota les restes dels morters, tal com s’aprecia a simple vista a les impostes i als arcs.

5. L’estudi del departament d’Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural de la Universitat Politècnica de Catalunya determina que la presència de caseïna de llet, procedent del formatge, condiciona el procés de carbonatació encara actiu, generant micromoviments cristal·lins a les capes de la pintura. L’informe conclou que els morters d’intervenció on s’adhereixen aquests pintures són químicament reactius, molt sensibles als canvis de concentració de diòxid de carboni, temperatura i humitat.

6. L’informe del centre INNOTEX de la UPC posa de manifest la important degradació dels fils de cotó que constitueixen les teles de traspàs de les pintures. Un trasllat de les pintures murals de Sixena implicaria sotmetre-les al canvi de condicions ambientals (temperatura i humitat) i també a inevitables vibracions, que podrien suposar pèrdues de pintura original.

7. Els resultats dels estudis realitzats pel Smithsonian Museum Conservation Institute, el 2007 i el 2010, evidencien la sensibilitat del morter als canvis d’humitat.

8. Queden restes de la cola que es va fer servir per a l’strappo, com evidencia l’informe dels centres científics i tecnològics de la UB,  extremadament reactiva als canvis d’humitat relativa de l’ambient. Els materials afegits a la seva restauració tenen una composició, una reactivitat i una estabilitat diferents a les dels materials originals.

A partir d’aquests informes, els experts poden preveure els danys que podria comportar la reintegració de les pintures a un espai on les condicions de manteniment i exhibició són del tot incertes. Tots els informes conclouen que, si les pintures s’han pogut conservar, és gràcies a les mesures de conservació idònies que gaudeixen al Museu Nacional, que és el referent per l’art medieval a Espanya, i pel que fa la pintura mural romànica, en l’àmbit mundial.

El Museu Nacional reitera que és impossible traslladar les pintures de Sixena de manera provisional sense danyar-les i alerta que la documentació aportada pel Govern d’Aragó no compleix les condicions mínimes exigibles 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha presentat al Jutjat de Primera Instància núm. 2 d’Osca la resposta al requeriment efectuat en l’auto del 2 de novembre mitjançant el qual es despatxa l’execució provisional de la sentència sobre les pintures de Sixena.

El museu recorda que es tracta d’una sentència provisional que pot ser revocada, i per tant qualsevol mesura que s’adopti ha de ser reversible. Recorda també que actua com a entitat de dret públic i que la seva missió és preservar el Patrimoni Històric. La conservació de les pintures és la seva màxima prioritat. 

L’escrit alerta, una vegada més, sobre la impossibilitat de traslladar les pintures sense danyar-les. El Museu Nacional es basa en els diferents informes científics que assenyalen la seva extrema fragilitat i els greus riscos que suposaria qualsevol moviment. També alerta sobre la insuficient i imprecisa informació que el Govern d’Aragó ha facilitat sobre l’estat real i les condicions de la sala capitular.

Tots els informes científics aportats pel museu assenyalen la impossibilitat d’un trasllat provisional sense danyar les pintures 

L’informe de la doctora Simona Sajeva, una de les més prestigioses especialistes mundials en la matèria (enginyera i conservadora-restauradora  que mai abans havia treballat ni havia estat contractada pel museu )  va ser presentat a la jutgessa la passada setmana. Aquest informe alerta que el trasllat resulta impossible de realitzar sense danyar les pintures, reafirma els estudis anteriors presentats pel museu i desaconsella qualsevol moviment.  

La doctora Sajeva assenyala que és necessari mantenir els suports actuals per preservar les pintures. La separació d’aquests suports infringiria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que suposen un 30% del total, i tenen també un valor històric. D’altra banda, els suports, realitzats expressament per a la instal·lació al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fan impossible el seu trasllat: les estructures dels arcs, tot i desmuntats, no caben pels accessos ni del museu ni del monestir i seria necessari enderrocar murs. Tampoc existeix un transport de les mides i amb les condicions necessàries. 

A més, els suports actuals impossibiliten la seva exposició a Sixena, considerant  que les mesures són les mateixes que les dels arcs de la sala capitular, i una vegada allà s’haurien de retirar per a la seva instal·lació, sacrificant així la conservació de les pintures. En l’improbable cas que les teles ressistisin una operació com aquesta, la recol·locació als murs acabaria per destruir-les a causa de les mateixes operacions de recol·locació, la insalubritat de les parts i els arcs, la presència de microorganismes i la nul·la possibilitat de manteniment de la cara posterior de les pintures.

La documentació presentada pel Govern d’Aragó manca de dades tècniques que permetin avaluar elements fonamentals per a la  conservació de les pintures

L’escrit del museu alerta també que la documentació presentada recentment pel Govern d’Aragó sobre les actuacions que està portant a terme en el Monestir de Sixena és del tot imprecisa i manca de dades tècniques necessàries per avaluar elements fonamentals. Davant els diferents informes aportats pel museu i realitzats per universitats i experts de reconegut prestigi, la documentació del Govern d’Aragó no compleix els requisits mínims exigibles, mostra un desconeixement absolut de les necessitats de conservació de les pintures i es limita  a assegurar que la sala reunirà les condicions necessàries, sense aportar els estudis ni les dades tècniques que així ho avalin.    

Respecte a la documentació aportada pel Govern d’Aragó, el museu posa de manifest que no existeix un diagnòstic preliminar ni s’informa sobre estudis climàtics previs necessaris per determinar un projecte d’intervenció i una proposta d’instal·lacions capaces de contrarestar els problemes endèmics d’ humitat que pateix l’edifici. No s’ha estudiat ni l’estat de les pedres ni la presència de microorganismes. No queden clares les solucions adoptades per a les obertures de llum natural, molt perjudicial per a la conservació de les pintures. Tampoc es proporcionen dades tècniques sobre el sistema de climatització, ni es detallen les instal·lacions d’ il·luminació i els nivells de radiació ultraviolada i radiació visible que podrien incidir als arcs. Tampoc es preveu un estudi climàtic una vegada finalitzades les obres per a comprovar quina és la resposta de les sales i de les instal·lacions abans de que ingressin en elles obres d’art d’extrema fragilitat.

La informació aportada pel mateix Govern d’Aragó confirma a més la presència d’elements de ciment armat als murs perimetrals i als arcs, tal i com assenyala l’informe de la doctora Sajeva. El ciment armat és incompatible amb estructures i materials històrics ja que crea una barrera per a la circulació de la humitat i provoca l’aparició de sals complexes i eflorescències.

El museu considera imprescindible conèixer a fons la situació de la sala capitular, incloent-hi els accessos. En aquest sentit sol·licita que es faci un requeriment al Govern d’Aragó i a la Comunitat Religiosa per tal que autoritzin l’entrada als especialistes designats per ell, tant del seu personal intern com de la doctora Sajeva per realitzar els estudis necessaris in situ.

Es sol·licita també accés a tota la documentació tècnica sobre les intervencions realitzades fins aquesta data i que es facilitin els contactes i les entrevistes amb tots els professionals que hagin intervingut o hagin d’intervenir.També torna a sol·licitar que la jutgessa realitzi una inspecció a les pintures tal com es troben exposades i conservades en l’actualitat.

El museu insisteix una vegada més que actua com a entitat de dret públic que desenvolupa la missió de conservar i difondre el Patrimoni Històric. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya les pintures de Sixena s’exhibeixen  amb accés universal, a tot el públic i en el context de la que està considerada com la millor col·lecció de pintura mural romànica del món. En conseqüència, tant la pròpia institució com les obres que alberga estan sotmeses, a més de a les disposicions de dret privat, a la regulació pública administrativa de protecció del Patrimoni Històric.